Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell havia educat Fou…
baronia de Mataplana
Història
Jurisdicció feudal sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).
Comprenia els termes de Mogrony Gombrèn, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350 El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de Sant Joan, que era el senyor alodial…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-…
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre.
S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses La població…
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…
Albalat dels Sorells
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord de la ciutat de València.
El seu territori és estret i de forma allargada, perpendicular a la costa i arriba des dels turons que limiten l’Horta, a ponent, fins a la mar el terme és pràcticament partit en dues parts per l’enclavament de Mauella i Teuladella, del municipi de València Les terres són, en gran part, d’horta, regades amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Hom hi conrea patates, cebes, enciams, etc, i a l’àrea d’expansió cap al secà, taronges al secà, reduït a la part més alta del terme, garrofers i vinyes Gairebé totes les terres són conreades pels seus propietaris Una certa…
diòcesi
Cristianisme
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.
En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…
bisbat de Sogorb

Mapa del bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació històrica de l’Església catòlica centrada en la ciutat de Sogorb, creada el 1577 després de més de tres segles de formar part integrant del bisbat d’Albarrasí-Sogorb.
Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…
Oristà

Poble d’Oristà
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació És el més extens del Lluçanès, se situa al sector meridional de la comarca Limita al N amb Prats de Lluçanès i Olost, a l’E amb Sant Bartomeu del Grau Osona i l’enclavament de Muntanyola, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès, i a l’W amb Sant Feliu Sasserra, l’enclavament de Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès Berguedà El municipi té un enclavament dit de Comesòlibes al SW de Sant Feliu Sassera El terme s’estén per la vall mitjana de la Riera Gavarresa, que travessa el terme de N a S després de rebre la riera de Lluçanès sota Cabanes Conflueixen també a la Riera…
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…