Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
fernet
Begudes destil·lades
Licor d’alta graduació alcohòlica, tònic i digestiu, fet amb diferents substàncies vegetals (àloes, ruibarbre, genciana, quina, etc), macerades i diluïdes en alcohol.
El destillà per primera vegada Bernardino Branca, el 1845, en una petita fassina de Milà
Miguelturra
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat al Campo de Calatrava, al S de la capital provincial.
Hi ha agricultura cereals, vinya, oliveres i ramaderia bestiar de llana, mular i porcí Les indústries predominants són les alimentàries S'hi destilla alcohol
Gualchos
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat a Las Alpujarras, a la costa mediterrània.
És situat a l’E de Motril El cap del terme és Castell de Ferro Hi ha agricultura cereals, ametllers i pesca S'hi destilla aiguardent
procés d’Othemer
Química
Procediment per a la preparació d’àcid acètic mitjançant la destil·lació azeotròpica de l’àcid pirolignós.
Una vegada eliminat el metanol que aquest conté, hom destilla el residu a través d’una columna en presència d’acetat de butil, que arrossega l’àcid acètic separant-lo de l’aigua Actualment aquest procediment ha caigut en desús per la seva escassa rendibilitat
mètode de Kjeldahl
Química
Mètode emprat per a la determinació del nitrogen amoniacal.
Es fonamenta en la transformació de la substància nitrogenada en sulfat amònic, per digestió amb àcid sulfúric en presència de sulfat de coure com a catalitzador Hom destilla finalment el líquid per a recollir l’amoníac sobre una solució valorada d’un àcid inorgànic
anís
Begudes destil·lades
Aiguardent de vi aromatitzat amb essència d’anís.
Per a la seva elaboració cal rebaixar amb aigua un aiguardent d’alta graduació alcohòlica i afegir-hi la quantitat d’essència d’anís necessària Hom destilla el conjunt per separar-ne les primeres fraccions, que fan mala olor i tenen mal gust, i les darreres, de grau inferior
àcid azelaic
Química
Compost obtingut per oxidació de l’àcid oleic amb ozó.
Soluble en aigua calenta i solvents orgànics, es presenta en forma d’agulles prismàtiques que es fonen a 106,5°C es destilla a 360°C amb descomposició parcial i formació del seu anhídrid En el procés d’enranciment de l’àcid oleic hom n'obté en petites quantitats És emprat en síntesi orgànica, en la producció de poliamides i plastificants Rep també el nom d’àcid lepargílic
white spirit
Química
Dissolvent mineral, incolor o lleugerament grogós, d’olor semblant a la gasolina, immiscible en aigua i miscible amb molts solvents orgànics.
És una barreja variable d’hidrocarburs que destilla del petroli entre els 130ºC i els 220ºC La seva primera aplicació industrial fou com a substitut de la gasolina en els sistemes de neteja en sec És el dissolvent més corrent en la fabricació de pintures, laques i vernissos Pot substituir l’aiguarràs en la majoria de les seves aplicacions, per això sovint es comercialitza amb les denominacions aiguarràs mineral, dissolvent mineral, substitut d’aiguarràs o símil d’aiguarràs
lubrificant
Tecnologia
Dit de la substància emprada per a lubrificar.
El lubrificant consisteix generalment en oli o greix mineral procedent del petroli, vegetal d’oliva, de colza, de ricí o animal de castor, però a vegades hom empra substàncies sòlides minerals talc, grafit, aire o aigua Els més emprats són els obtinguts de la destillació del petroli, continguts en la fracció que destilla per sobre dels 360°C a la pressió atmosfèrica La propietat més característica dels lubrificants és la viscositat, que ha d’ésser l’adequada a cada ús cal conèixer, a més, la seva variació en funció de la temperatura, que és expressada mitjançant l' índex de viscositat