Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
barca de palangre
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, emprada a les costes catalanes.
De característiques similars a la barca del bou, es diferenciava pel fet que tenia corredors, quatre bancs proer, arborà, terç i banqueta, senó, falques i macarrons, i feia de 50 a 55 pams d’eslora Hom la dedicava principalment a la pesca de palangre
umbre | umbra
Història
Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer mil·lenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins.
Es diferenciava dels llatins per la llengua i, sobretot, per l’ús d’inhumar i no de cremar els morts Després d’algunes aliances amb els romans al començament del s IV aC, llur llatinització s’inicià arran de la tercera guerra samnita 295 aC, en què foren sotmesos pels romans
André Paul Jean Ventre
Arquitectura
Arquitecte francès.
Entre les seves obres sobresurten el ministeri de la marina mercant, a París, i l’estació Versalles-Chantiers Fou arquitecte en cap dels monuments històrics 1905, restaurà la catedral i el palau episcopal de Verdun, així com el Palais Royal, a París 1934, i destruí, per aquest motiu, la galeria d’Orléans, realitzada per Fontaine 1828-31 Projectà també una vila en la qual diferenciava el trànsit de vehicles del de vianants
mim
Teatre
En teatre grec i llatí, comèdia curta festiva i realista.
Solia tenir poques escenes i pocs personatges i no hi havia intervenció del cor l’estructura, segons sembla, fou creada per Sofró de Siracusa segle V aC són conservats fragments de mims seus i d’Herodes, entre els grecs, i de Dècim Laberi i Cneu Matius, entre els romans El caràcter satíric que tenia entre els grecs esdevingué grotesc amb els romans Representava sàtires polítiques, religioses, de costums o paròdies literàries, amb acompanyament de cant Similar a l'atellana en molts aspectes tipus característics, diàlegs enginyosos, etc, se'n diferenciava en la manca d’ús de…
constitució
Dret català
A partir de la cort de Barcelona del 1283, norma estatuïda pel rei a les corts, amb el consentiment i l’aprovació dels estaments que la formaven; el concepte no tenia precedents a Europa.
D’ací ve la qualificació de dret paccionat , fruit d’un pacte entre el rei i els estaments, donada a les constitucions per juristes com Guillem de Vallseca, Tomàs Mieres i Jaume Marquilles —que insistiren en l’aspecte que la voluntat del sobirà no tenia força de llei si s’oposava a les constitucions—, Fontanella —que afirmava que el rei no solament no podia legislar ell tot sol, sinó que estava obligat al compliment de les constitucions, com ho estaven els seus vassalls—, o Ripoll, Xetmar i Oliva —que elogiaren llur superioritat sobre qualsevol altra norma legal— La constitució —com el fur…
llei de Contractes de Conreu
Dret català
Disposició reguladora de l’arrendament agrícola tendent a millorar la situació de l’arrendatari, promulgada pel Parlament de Catalunya el 12 d’abril de 1934.
Incidia especialment en els contractes de rabassa morta a les comarques vitícoles i en els de terra campa a les altres Elaborat per la Comissió Jurídica Assessora, l’avantprojecte fou debatut al Parlament novembre del 1933 - març del 1934 La llei fou aprovada l’11 d’abril de 1934 amb 56 vots a favor i cap en contra, per absència de la Lliga Catalana, partit que havia combatut el projecte i havia abandonat el Parlament La llei aplicava el principi de la propietat de la terra com una funció social diferenciava entre arrendament i parceria, segons la participació del propietari, fixava un mínim…
adjectiu
Gramàtica
Categoria gramatical que, dins una oració i en un conjunt nominal, té com a funció ordinària de completar un substantiu.
Aplicat a la cosa designada pel substantiu que completa, expressa una qualitat, o bé determina o limita l’extensió d’aquest substantiu precisa amb una nota la significació del substantiu i es caracteritza per la seva dependència respecte a aquest La funció de l’adjectiu és d’ésser incident a un substantiu en conseqüència, es referirà a un accident que no és en si, sinó que és dependent és a dir, que expressa conceptes dependents, referits als conceptes independents expressats pels substantius D’aquesta manera es fa més clara la diferència de perspectiva entre el substantiu i l’…
comerciant
Economia
Història
Dret mercantil
Aquell que d’una manera professional es dedica a l’activitat comercial i n’assumeix el risc.
Uns estats Alemanya, França, Portugal i els estats llatinoamericans defineixen en llurs lleis la figura del comerciant com a tal, mentre que uns altres Gran Bretanya, EUA consideren que tota persona amb capacitat legal pot exercir el comerç sense limitacions El codi de comerç espanyol estima comerciants tots els qui, tenint capacitat per a l’exercici del comerç, s’hi dediquen habitualment La “capacitat” inclou els majors de 21 anys no subjectes a tutela per incapacitat, els qui no estan sotmesos a la potestat del pare o a l’autoritat marital i els qui tenen lliure disposició de llurs béns la…
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats…
paraire

Paraire, segons boix popular
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge.
El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i,…