Resultats de la cerca

Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius

Comporta també de reduir les marques personals a la tercera persona i de posar referències verbals i circumstancials en relació amb aquell qui diu la frase citada i no pas amb aquell qui en fou l’autor L’exemmple d’estil directe el pare digué “Vosaltres no cal que us quedeu jo ja tornaré demà i em quedaré" , transformat en estil indirecte, resulta el pare digué que ells no calia que es quedessin, que ell ja tornaria l’endemà i es quedaria

Residí uns quants anys a Amèrica Publicà els volums de narracions Raïmet de pastor 1949 i Els pells roges 1954 i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué 1962

Vinculat a les corts reials de França, Barcelona i potser a la de Ricard Cor de Lleó, se n'han conservat divuit poesies escrites entre el 1180 i el 1200 de les quals una cançó i una sextina amb notació musical Fou la figura més representativa del trobar ric Dante en digué que fou un excellent "fabbro del parlar materno” i Petrarca en remarcà el seu "dir strano e bello” Arnaut Daniel, en efecte, es complau a comparar la seva feina poètica a la tasca d’un joier o d’un artífex que llima i poleix la seva obra, o a la del fuster que ribota i dola la seva labor, i en el seu afany de…

El fill i segon baró es digué Blasco de Gotor y Luna, i fou alferes major del regne d’Aragó i primer baró d’Illueca Passà als Martínez de Luna, comtes de Morata de Jalón

Depenia del castell de Lluçà el senyorejaren els Conanglell 1293, Galceran de Besora 1332 i, des del s XV, els Sala, senyors de Sora L’església era dedicada a sant Amanç Posteriorment hom en digué Montorroell Resta el mas de Montorro , prop del qual hi ha les restes

Fou encunyada d’ençà del segle I aC i durant tot l’Imperi Passà gradualment de 40 en una lliura de 327 g a l’època d’August fins a 72 a la de Constantí el Gran, a partir del qual se'n digué solidus aureus o simplement solidus

Fill de Gedeó i d’una concubina, es digué que matà 70 fills del seu pare per tal de proclamar-se rei Els siquemites intentaren de rebellar-se contra ell, però Abimèlec anorreà la revolta Morí mentre assetjava la ciutat rebel de Tebés Apareix al llibre dels Jutges

Única oració primitiva de l’ofertori, que hom anomenava oratio super oblata , és variable i fou escrita per a ésser cantada o pronunciada en veu alta, bé que posteriorment hom la digué en veu baixa, segurament a causa del seu nom, el qual, però, s’ha de referir més aviat al seu caràcter sagrat