Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
automatització
Lingüística i sociolingüística
Terme proposat pel lingüista txec Bohulav Havránek per a indicar certes tendències que presenta cada llengua a fer convencionals determinades construccions, aïllades o integrades en un conjunt superior, que prenen un sentit cada vegada més independent de la situació o el context que les havia determinades inicialment.
En català hi ha automatitzacions en ‘ves ara', ‘què vol que li digui', ‘miri' i moltes d’altres, la separació de les quals respecte als modismes i frases fetes no resta ben nítida, tot i ésser teòricament diferents
Carles Velat i Abella
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre universitari amb Mario Gas i Emma Cohen, entre d’altres, i posteriorment completà la formació a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Bé que la seva trajectòria s’inicià al teatre El Knack o qui no té grapa no endrapa, d’Ann Jellicoe, 1969 Berenàveu a les fosques , de Josep Maria Benet i Jornet, 1973 El criat de dos amos , de Carlo Goldoni, 1974, etc aviat es dedicà a la televisió, on fou un actor habitual en sèries Teatre català , 1972-73 La saga dels Rius , 1976-77 Cervantes , 1981 Les Guillermines del rei Salomó , 1981 Carme i David, cuina, menjador i llit , 1984…
mus
Jocs
Joc de cartes, d’origen basc, disputat entre quatre jugadors amb una baralla de quaranta cartes.
Cada jugador disposa de quatre cartes repartides pel donador, les quals pot canviar per d’altres si anuncia el descart dient “mus” i si els altres jugadors hi estan d’acord Hom podrà repetir-ho les vegades que calgui, fins que un jugador digui “no hi ha mus” El plantejament estratègic del joc radica en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia la seva aposta n'hi ha de quatre tipus, calculada en funció del joc propi, del joc de l’acompanyant i de la previsió del comportament dels adversaris El joc acaba quan, després de diverses jugades, hom aconsegueix 40 punts, o bé…
fidúcia testamentària
Dret balear
Modalitat fideïcomissària.
Per virtut de la qual el testador o el donant universal pot encomanar a la persona instituïda, encara que solament ho sigui amb l’usdefruit de tots o d’una part dels béns de l’herència, que, per acte entre vius o d’última voluntat, els assigni a un parent o els distribueixi entre els parents del testador o donant universal o del mateix distribuïdor lliurement o amb les condicions i les limitacions que el testador determini, sense perjudicar naturalment les llegítimes, les quals han d’ésser sempre respectades L’assignació o la distribució feta pel distribuïdor és revocable si es fa amb acte d’…
Isidor Marí i Mayans
Lingüística i sociolingüística
Música
Sociolingüista i cantautor.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…
,
àlies
Electrònica i informàtica
Accés alternatiu, no bàsic, a algun recurs del sistema.
Aquests àlies s’usen per a facilitar l’accés als recursos del sistema, i en alguns casos, per a habilitar aquest accés Els àlies de fitxers permeten tenir diferents punts d’accés sobre un mateix fitxer, a part del seu accés bàsic la utilitat d’aquest múltiple accés és el fet de poder disposar d’un mateix fitxer en diferents subdirectoris o carpetes, sense necessitat de tenir múltiples còpies d’aquest fitxer, ni d’haver d’usar complicades instruccions d’accés per a accedir-hi directament A tots els efectes, l’àlies del fitxer es comporta com el fitxer que referencia, amb la diferència que la…
relatiu
Gramàtica
Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom (explícit o implícit) o a una part d’oració substantivada que representa (anomenats antecedent del relatiu) una proposició subordinada (anomenada relativa-adjectiva o substantiva) que l’especifica o l’explica.
El relatiu, en l’oració subordinada relativa, pot fer les mateixes funcions sintàctiques de subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial, que pot fer el substantiu en la principal Els pronoms relatius catalans són el feble que , els forts què qui , el compost el qual amb les altres formes corresponents la qual, els quals, les quals i l’adverbial on Tipus de pronoms relatius categoria formes antecedent funció en l’oració relativa exemples oracions pronominal feble que substantiu subjecte Un home que parla així no pot enganyar adjectiva especificativa substantiu…
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…
Vida coetània
Ramon Llull demanant protecció al papa i als reis cristians, en un fragment de la Vida coetània
© Fototeca.cat
Història
Títol d’una biografia de Ramon Llull, escrita en llatí per un autor desconegut, probablement un religiós de la cartoixa de Vauvert (París).
La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263 Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que…
Adam
Representació d’Adam en un mosaic de l’església dels Sants Apòstols de Tessalònica
© Corel Professional Photos
Bíblia
Segons el Gènesi, el primer home creat per Déu amb fang i col·locat al paradís terrenal o edèn, d’on fou expulsat juntament amb la seva muller Eva per culpa d’haver desobeït Déu, que els havia prohibit de menjar la fruita de l’arbre del bé i del mal; pare de Caín, Abel i Set.
L’avenç aconseguit pels estudis bíblics permet d’afirmar que el mot Adam designa, a la Bíblia, l’espècie humana i el primer individu d’aquesta espècie Hi ha una relació entre els mots Adam i adamah ‘terra’, anunciada ja per l’autor bíblic, i així interpreta la natura de l’home pel seu nom pel seu treball l’home és destinat a la terra, que és el símbol de la seva natura El primer sentit de la paraula Adam és collectiu en el primer home és concentrat tot el que hom anomena humà és una personalitat corporativa La història del primer home, al Gènesi , és presentada sota una forma etiològica que…