Resultats de la cerca

La llei fonamental de la crioscòpia indica que el desplaçament de la temperatura de congelació d’una dissolució T respecte a la del dissolvent pur T dis és Δ T = T-T dis = KC S -C L / M , essent C S la concentració de la dissolució en fase sòlida, C L la concentració en fase líquida, i K la constant crioscòpica del dissolvent

Paraula que apareix sovint inscrita en les tombes Dis Manibus Sacrum , significa alhora el reialme dels morts i el conjunt de divinitats ultraterrenals Orcos, Persèfone, etc

A més dels trets propis dels dialectes galloitàlics, cal esmentar el pas A > ä säl , sal, l’emmudiment de certes vocals sbdal , hospital, italià  ospedale , diftongacions particulars fiaur , flor amb reduccions des , dis , deu, així com la metafonia quest , quist

Amic de Ciceró, hom creu que fou un dels iniciadors del neopitagorisme a Roma Escriví obres sobre gramàtica Commentarii gramatici , sobre religió De dis i sobre diverses branques de les ciències naturals Pretor el 58 aC i defensor de la causa pompeiana, fou bandejat per Cèsar 46 aC i morí a l’exili

Els seus poemes — Au bèu solèu dis avis ‘Al bell sol dels avantpassats’, 1925, A l’aflat dau gregau ‘A l’alè del gregal’, 1929 i Lo Lume subre la dralha ‘La llum sobre el camí’, 1931— celebren la bellesa del món provençal en un estil impregnat d’esteticisme clàssic Les seves narracions Au cantar di dogas ‘A la cançó de les dogues’ han restat inèdites

La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar  Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan

Fundador de diverses revistes, la més important de les quals, Marsyas , durà del 1921 al 1961, escriví una obra marcada pel simbolisme i el Modernisme que el consagrà com a corifeu del ‘mistralisme’ La branco dis aucèu , 1948 Autor d’una poesia de to sempre acurat, palesà també un gran refinament, fruit de la seva vasta cultura, i uns ferms desigs innovadors Malgrat això, es mostrà contrari al moviment occitanista, el qual combaté en violentes polèmiques

Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I…

Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…

Enni, abans de Tiró, després Àquila, llibert de GCMecenes, i més tard Sèneca i sant Cebrià les desenvoluparen N'existeix una recopilació, que hom anomenà Commentarii , conservada només en grups de manuscrits dels segles IX i X dels tretze mil mots que contenen cal suposar que uns cinc mil pertanyen a l’època imperial Cada mot forma una nota , composta normalment d’un signe principal, corresponent a la radical, i d’un signe auxiliar que fixa la terminació també hi havia signes propis per als prefixs ad, con, dis, ex, sub, trans, etc Així, Deus Dei Deum o bonus bona bonum eren…