Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
condrictis

Condrictis (tauró)
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de peixos, gairebé sempre marins, que posseeixen esquelet cartilaginós, lleugerament calcificat, i tenen notocordi.
Són mandibulats, amb suspensió hiostílica selacis o holostílica holocèfals, i tenen la boca en posició ventral Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents denticles cutanis La cua és dificerca o heterocerca Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials les fenedures branquials són de 5 a 7 parells selacis o d’un sol parell holocèfals hi manquen els opercles La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle pterigòpodes la reproducció és vivípara,…
ureotèlic | ureotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.
És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac
convergència biològica
Biologia
Fenomen biològic pel qual organismes que pertanyen a grups sistemàtics diferents, és a dir, no directament emparentats filogenèticament, desenvolupen caràcters, funcions i òrgans semblants, que donen lloc a analogies.
La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en un ambient…
glumitocina
Bioquímica
Hormona neurohipofisiària dels peixos elasmobranquis relacionada estructuralment amb l’oxitocina i la vasopressina humanes.
vertebrats
Zoologia
Embrancament de cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l’extrem anterior.
Són carateritzats pel fet d’ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d’epiteli estratificat procedent de l’ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma pel fet de presentar l’endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d’apèndixs articulars pel fet de tenir els músculs fixats a l’esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules digestives grosses…
Cretaci
Geologia
Darrer període i sistema de l’era Secundària situat per sobre del Juràssic i per sota del Paleocè (era Terciària).
El nom ve de la creta , material abundant en aquest període Sembla que s’inicià fa uns 140 milions d’anys i que en durà uns 79 milions Fou una època d’una gran intensitat orogènica, en especial en el continent americà, i l’activitat magmàtica fou molt extensa els Pirineus, els Balcans, els Andes, l’Amèrica del Nord grans batòlits, el Dècan colades basàltiques que assoliren 300000 m 2 de superfície i 7000000 m 3 de volum total S'aixecaren els Alps de sota de la mar de Tetis i, vers l’est, els Carpats i les serralades de l’Himàlaia El clima no presentava grans diferències amb el del Juràssic a…
esciliorrínids
Ictiologia
Família de peixos del grup dels elasmobranquis, de mida petita i mitjana, boca proveïda de dents petites i amb moltes cúspides, i amb cinc fenedures branquials curtes situades al davant de les aletes pectorals.
peixos

Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…