Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
envolupant
Matemàtiques
Corba tangent a totes les d’una família, cadascuna de les quals és anomenada involuta
.
Donada la família de corbes f x,y,h = 0, hom calcula l’equació de l’envolupament eliminant el paràmetre h entre l’equació de la família f x,y,h = 0 i la derivada respecte a h, f' h x,y,h = 0 El concepte d’envolupant també pot ésser aplicat a una família de superfícies
envolupant
Electrònica i informàtica
Corba obtinguda unint els punts màxims d’una funció periòdica d’amplitud variable, com és ara el cas d’una ona modulada en amplitud.
evoluta
La corba S és l’evoluta de C
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una corba plana C
, lloc geomètric dels centres de curvatura de C
.
És l'envolupant S de les normals a la corba C així, una normal en el punt P a C és tangent a l’evoluta i el punt de tangència M és el centre de curvatura de C en el punt P Si S és l’evoluta de C , C és una evolvent de S L’evoluta d’un cercle es redueix a un punt
teoria de Griffith
Geologia
Teoria de fracturació que remarca l’existència de microesquerdes com a factor de control de la resistència de les roques.
Aquesta teoria proposa que les fractures es formen a partir de la propagació i interconnexió de petites esquerdes o imperfeccions que hi ha dins els minerals constituents de les roques Sota l’acció d’un camp d’esforç extern, els extrems de les microesquerdes poden concentrar esforços locals molt elevats, que causen el seu creixement o propagació lateral, el qual finalment condueix a una fractura de major escala L’anàlisi matemàtica de la teoria de Griffith prediu un criteri de fracturació on l’envolupant de Mohr té forma parabòlica
front d’ona
Electrònica i informàtica
Part de l’envolupant d’una ona, compresa entre el punt inicial de la dita envolupant i el punt on aquesta assoleix el valor màxim.
ona
Física
Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora.
El concepte d’ona és utilitzat molt sovint per tal d’estudiar la propagació de l’energia per l’espai moviment ondulatori L’estudi de les ones forma part de diverses branques de la física així, hom parla d’ones sonores acústica, electromagnètiques electromagnetisme, associades mecànica quàntica, elàstiques elasticitat, etc, car la natura és plena de fenòmens periòdics rotació dels planetes, oscillacions de partícules materials, batecs del cor, etc que poden ésser expressats formalment mitjançant l’equació d’una ona Per això, en física hom ha recorregut, des del principi del seu formalisme, al…
subespai
Matemàtiques
Qualsevol subconjunt no buit F d’un espai vectorial E (sobre un cos K) tal, que és estable per a les dues lleis de E i que, proveït d’aquestes lleis induïdes, és també un espai vectorial (sobre K).
En l’espai vectorial de tres dimensions ℝ 3 els subespais són el mateix espai, l’origen de coordenades i totes les rectes i els plans que passen per l’origen F és un subespai de E si, donats qualssevol x , y de F i λ de K , aleshores la combinació lineal x ,-λ y pertany a F Tota família de vectors determina l’anomenada envolupant lineal , o mínim subespai, que els conté La intersecció M ∩ N de dos subespais M i N és un subespai, però la reunió M ∪ N no ho és en general La suma M + N definida per a tots els vectors que són suma d’un element de M i un de N és el mínim subespai que…
oloide
Matemàtiques
Envolupant convexa de dues circumferències ortogonals d’igual radi que passen l’una pel centre de l’altra.
involuta
Matemàtiques
Donada una corba C, cadascuna de les corbes de la família de la qual C és l’envolupant
.
càustica
Càustica principal (en vermell) d’un mirall esfèric concau
© Fototeca.cat
Física
Dit de la superfície envolupant de l’aberració d’esfericitat produïda per la reflexió o refracció d’un feix de raigs paral·lels en una superfície esfèrica.