Resultats de la cerca

Fou fundada amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives el 3 de juliol de 1933, i hi pertanyien les divuit federacions esportives existents fins en aquell moment El seu primer consell directiu fou presidit per Pompeu Fabra i Poch, i l’any 1934 fou declarada corporació oficial de la Generalitat de Catalunya La primavera del 1935 organitzà la primera Setmana de l’Esport, en què tingueren lloc diverses activitats esportives Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola i no fou reconstituïda per la Generalitat fins l’any 1985 Té com a objectiu promocionar l’esport federat a Catalunya,…

En formen part les Corals Joves de Catalunya, la Federació Catalana de Pueri Cantores, la Federació de Cors de Clavé, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Federació de Cors de Clavé de la Catalunya Nord, l'Agrupació Coral de les Comarques Gironines i, com a membre adherit, l'Associació Musical de Mestres Directors Representa més de 700 entitats corals i uns 30000 cantaires disseminats per tot el territori català Coordina l'activitat de totes les federacions i garanteix la representativitat de Catalunya en organismes internacionals Després de l'organització del XV…

Els seus objectius consisteixen en la promoció dels valors i els ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, a tenir capacitat per a presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué, l’any 1920, la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, que rebé la Copa Olímpica 1923, el màxim guardó del COI, però que fou dissolta amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera Reconstituït…

La primera seu de l’organització fou a Amsterdam, però a partir del 1932 és a Zuric El 2015 en formaven part 209 federacions nacionals En el seu si hi ha les sis confederacions continentals que controlen més directament el futbol de les respectives àrees Confederació Sud-americana de Futbol CONMEBOL, fundada el 1916 i que té 10 països afiliats  Unió Europea de Futbol Associació UEFA, fundada el 1954 amb 34 afiliats Confederació Asiàtica de Futbol coneguda per les sigles del nom anglès AFC, fundada el 1956 amb 46 afiliats i que l'any 2006 incorporà Austràlia Confederació Africana…

Hi assistiren quinze delegats els quatre representants de la Federació Regional Espanyola, Farga Pellicer, González Morago, Marselau i Alerini, més Bakunin, Fanelli, Guillaume, Malatesta, Cafiero, Costa, etc en nom de cinc federacions regionals Espanya, Itàlia, França, Jura i els Estats Units Hom aprovà un pacte d’amistat, solidaritat i defensa mútua entre federacions lliures Pacte de Saint-Imier, que, en contra de les ressolucions del Congrés de la Haia, proclamava la quasi total autonomia de les federacions, denunciava l’autoritarisme del consell…

Pràcticament és la federació internacional de ciclisme, encara que aquest nom és reservat per als ciclistes amateurs , que també depenen de la UCI, però en el seu vessant d’afeccionats La missió de la UCI és organitzar els campionats del món de ciclisme, masculins, femenins, de pista, de carretera, tant professionals com amateurs , i supervisar les normes i reglamentacions de totes les competicions internacionals És reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional, des del 1900, com a únic organisme mundial dirigent del ciclisme La UCI fou fundada a París el 14 d’abril de 1900 pels representants…

Aquest costum ha arrelat i s’ha estès per molts països, alguns dels quals l’han reglamentat han estat creades federacions d’autoestopistes, amb documentació i assegurances especials

És compost pels representants de totes les federacions nacionals dels esports que figuren al programa olímpic i pels membres delegats al COI A l’Estat espanyol és el Comitè Olímpic Espanyol

La seva missió és d’organitzar les competicions i de fixar les normes del joc esport Les federacions s’estructuren dins el marc d’una província o d’una regió, d’un estat i internacionalment, segons una línia jeràrquica

La idea de la reunió fou llançada el febrer del 1870 pel setmanari internacionalista madrileny “La Solidaridad” i recollida per “La Federación” de Barcelona el lloc fou fixat per un plebiscit efectuat entre la majoria de les societats obreres existents 149 societats i 15 216 obrers Hi assistiren 89 delegats amb dret a vot, dels quals 74 eren catalans 50 de Barcelona Des d’un principi el congrés es presentà com a adherit a l’AIT Les principals qüestions debatudes i aprovades foren acció sindical, de resistència al capital defensa del cooperativisme però no com a principal camí de l’emancipació…