Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
finès | finesa
Etnologia
Individu pertanyent a qualsevol dels pobles que parlen llengües del grup baltofinès i que ocupen l’àrea corresponent a la costa bàltica oriental, Finlàndia i Carèlia.
Entre aquests pobles hom inclou finlandesos, carelians, estonians, livonians, vepses i votiacs Hom situa llur origen als territoris centrals de la Rússia actual, i llur establiment en l’àrea que ocupen avui data aproximadament del 4000 aC Des de llavors, els finesos han estat en contacte principalment amb escandinaus, russos i alemanys Només els finlandesos i els estonians disposen d’estat propi des del 1917 i el 1991, respectivament, i són els únics la llengua i la cultura dels quals manifesten vitalitat La resta han estat russificats
Eric IX de Suècia
Història
Rei de Suècia (1156-60).
Fill de Jedvard i de Cecília, filla de l’antirei Blot-Sven, succeí Sverker I Introduí el cristianisme al nord de Suècia i organitzà una croada contra els finlandesos 1157 Atacat per Magne de Dinamarca, morí en el setge d’Uppsala És venerat com a sant i patró de Suècia Festa 18 de maig
Viljo Revell
Arquitectura
Arquitecte finlandès.
Treballà d’estudiant al taller d’Alvar Aalto i amb altres companys construí el Palau de Vidre de Hèlsinki Juntament amb Keijo Petäja realitzà l’edifici d’oficines amb l’hotel Teollisnuskeskus, a Hèlsinki 1952, obra que consolidà el racionalisme entre la segona generació d’arquitectes finlandesos Amb HCastren, BLundsten i SValjus, construí la Casa de la Ciutat de Toronto 1958-68, que passà a ésser un dels edificis prototípics del moment Entre d’altres, també construí l’oficina tèxtil Kudeneule, a Hanko 1955
Carl Gustav Mannerheim
Història
Militar
Militar finlandès.
General de l’exèrcit tsarista 1910 i ajudant de camp de Nicolau II 1912, en ésser proclamada la independència de Finlàndia, després dels fets revolucionaris del 1917, dirigí les formacions de guàrdies blancs que s’imposaren als bolxevics finlandesos Regent del país 1918-19, féu construir la línia Mannerheim a la zona fronterera amb l’URSS de l’istme de Carèlia Nomenat mariscal de Finlàndia 1933, dirigí la defensa a la guerra d’hivern 1939-40 contra l’URSS El 1941 tornà a declarar la guerra a l’URSS, al costat d’Alemanya però el 1944, ja cap de l’estat, signà l’armistici amb l’…
Tarja Halonen

Tarja Halonen
© NATO
Política
Política i advocada finlandesa.
De molt jove participà en l’activisme d’esquerres L’any 1968 es graduà en dret a la Universitat de Hèlsinki L’any següent fou nomenada secretària de la Unió d’Estudiants i el 1970 s’incorporà com a advocada a l’Organització Central dels Sindicats Finlandesos L’any 1971 ingressà al Partit Socialdemòcrata, pel qual fou diputada des de l’any 1979 fins al 2000 Fou successivament ministra d’Afers Socials i de Sanitat del 1987 al 1990 i de cooperació amb els països nòrdics 1989-91 en el Govern de Harri Holkeri, i de Justícia 1990 i d’Afers Estrangers 1995-2000 en el d’Esko Aho L’any…
Finlàndia

Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…
cinema finlandès
Cinematografia
Cinema realitzat a Finlàndia.
Nyrki Tapiovaara n’és la primera figura d’una certa importància però de carrera curta del 1930, aproximadament, al 1940, que morí Erik Blomberg, operador i realitzador, al cap d’uns quants anys transformà la seva muller, Mirjami Kuosmanen, en la gran estrella del cinema finlandès plegats treballaren a Valkoinen peura ‘El ren blanc’, 1952 i Kihlaus ‘Les esposalles’, 1955 El 1956 el film Tuntematon sotilas ‘El soldat desconegut’, d’Edvin Laine, obtingué un premi al festival de Canes Jörn Donner, un dels realitzadors més destacats, creà la seva pròpia productora i dirigí i protagonitzà Mustaa…
suec
Lingüística i sociolingüística
Llengua germànica del subgrup septentrional o escandinau oriental, parlada per uns 8.000.000 d’individus, val a dir per la quasi totalitat de suecs, uns 300.000 finlandesos i per grups, ja molt afeblits o negats, a Estònia i als EUA.
Hi ha una notable distància entre la llengua estàndard, l’escrita i la parlada per les persones cultes, i els dialectes, d’ús colloquial el sverikès i el västergotlandès base, ambdós, de la llengua literària, el meridional, l’oriental, el gútnic i el norlandès Històricament, i a partir de l’instant que les llengües escandinaves comencen d’aparèixer individuades cap al segle IX, el suec se sol dividir en suec antic 800-1526 i suec modern L’estat de la llengua anterior al segle XIII és conegut gràcies als texts rúnics , on ja apareix la seva tendència a la monoftongació Durant els segles XIV-…
literatura finlandesa
Literatura
Literatura produïda a Finlàndia.
Els Vells poemes del poble finlandès i els Contes i faules del poble finlandès formen part de la tradició oral, i foren editats als s XIX i XX A partir del s XV, foren impreses obres en llatí destaca el Missale Aboense 1488 Jaakko Suomalainen 1540-88 publicà el primer llibre de càntics finlandesos Durant la guerra dels Trenta Anys, els escriptors Jöns Budde i altres escrivien en suec quan Finlàndia se separà de Suècia, la llengua autòctona només era parlada pels camperols, i la llengua de cultura era el suec Tanmateix, als s XVIII i XIX, alguns autors l’idioma matern dels quals…
populisme
Nom amb el qual hom designa un tipus d’ideologia i de pràctica de moviments i partits polítics sorgits en diversos països entre el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
El terme és imprecís, atesa la vaguetat del concepte de “poble”, en el qual es fonamenta i del qual prové el seu acusat nacionalisme, amb el qual ha eludit diferències de classe o de minories etniconacionals Adreçat a grups socials amplis perjudicats per la industrialització i sovint encapçalat per líders carismàtics, la seva retòrica radical no sempre s’ha correspost amb la pràctica política Inicialment tingué, com és el cas del Populist Party nord-americà 1892 i del populisme rus una orientació agrària els anys trenta del segle XX arrelà especialment a l’Amèrica Llatina, en estats on a una…