Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
fonètic | fonètica
Fonètica i fonologia
Relatiu o pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.
canvi fonètic
Fonètica i fonologia
Modificació d’un fonema sense transcendència fonològica en el curs de l’evolució d’una llengua.
En la fonètica tradicional ha estat sovint un concepte que comprenia el que avui hom sol entendre per canvi fonològic La diferència que separa iš de š com a realitzacions normals del fonema / š / en moltes contrades del domini català és producte d’un simple canvi fonètic caixa káiše, káše, etc
alfabet fonètic
Fonètica i fonologia
Sistematització gràfica convencional a través de la qual hom intenta de transcriure els trets fonètics de tota mena de locucions fòniques.
Els alfabets fonètics tenen llur origen simultani amb les primeres especulacions foneticoortogràfiques adients Tanmateix, la necessitat d’alfabets fonètics es feu particularment palesa quan foren constatades tantes discrepàncies entre la pronúncia de les llengües medievals i els alfabets de base llatina i ciríllica, sobretot a Europa, que la cultura manuscrita havia imposat Aquesta constatació és el punt de partença que diversifica, de llavors ençà, els camins de l’ortografia i de la transcripció fonètica Ben aviat hom comprengué que cada llengua presenta supòsits estructurals propis de tipus…
aparell fonètic
Fonètica i fonologia
Qualsevol mena de mecanisme emprat experimentalment per tal de mesurar determinats trets de la fonació lingüística, entesa com a procés complex de transmissió oral.
Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l’oscillògraf de raigs…
laboratori fonètic
Fonètica i fonologia
Conjunt d’instruments, instal·lacions i serveis annexos destinats a la recollida d’emissions fòniques, prèviament seleccionades, i a l’elaboració tècnica dels materials aplegats per tal d’extreure’n alguna mena de profit teòric, pedagògic, mèdic, lingüístic, estètic, etc, vàlid per a la societat.
alfabet fonètic internacional
Fonètica i fonologia
Alfabet fonètic establert per P.Passy el 1886, dins el si de l’Associació Fonètica Internacional.
Des de la data de creació, l’alfabet fonètic internacional AFI ha estat sotmès a diverses modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats produïdes pel nombre creixent de llengües estudiades La darrera versió de l’AFI data del 1951
sibilant
Esquema fonètic de les sibilants catalanes segons A. Badia i Margarit
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació fricativa, rarament posterior, que es caracteritza per un brogit més o menys agut com a conseqüència d’una fricció del corrent d’aire allí on el canal s’estreny més.
En certes llengües, el tret sibilant, estrident en la terminologia acústica, és rellevant en oposició a mat, des del punt de vista fonològic El català disposa, almenys fonèticament, de la sèrie sibilant més rica de tota la Romània s, z, s, z, ŝ, z, ŝ, z, s, z caça, casa, tots, dotze, caixa, corregir, metxa, metge
vocal neutra
Fonètica i fonologia
Fonema característic del català central i dels altres parlars orientals, tret de l’alguerès, que correspon a les grafies a i e en posició àtona i és representat per ə en l’Alfabet Fonètic Internacional.
La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la…
waw
Lingüística i sociolingüística
Nom de la lletra hebrea u o v, que hom utilitza en lingüística per a indicar la u semiconsonant explosiva agrupada amb la consonant anterior (quatre) o la u semivocal implosiva agrupada amb la vocal precedent (faula).
El waw semiconsonàntic és representat en l’alfabet fonètic per w , i el semivocàlic, per u
paladar
Paladar
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Part de la volta superior de la cavitat bucal que va des dels alvèols fins a l’úvula, i que comprèn el paladar dur
o pròpiament paladar i el paladar tou
o vel del paladar
.
Segons les necessitats classificatòries de cada sistema fonètic, hom distingeix encara el prepaladar, paladar mitjà, postpaladar, etc