Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
polemarc
Història
Un dels nou arconts que governaven Atenes en l’antiguitat.
Aquest càrrec fou instituït quan, en caure la monarquia, les atribucions militars del rei passaren a un magistrat El polemarc ostentava el comandament de l’exèrcit i el seu vot era decisiu en els afers relatius a la guerra A partir, però, del s IV aC, tingué només atribucions administratives
duumvir
Dret romà
Cadascun dels dos magistrats que exercien funcions de caire civil (judicial o administratiu) o religiós.
El seu mandat era d’un any, bé que la reelecció era admesa fins a un màxim de cinc anys N'hi hagué de diverses classes duumviri aediles, encarregats de la policia de la ciutat, duumviri aedi dedicandae , que consagraven els edificis a la divinitat, duumviri iure dicundo , que administraven i governaven un municipi o colònia, duumviri perduellonis , dedicats a perseguir i jutjar els delictes de traïció, etc
dèspota
Història
Sobirà amb poders absoluts.
El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans segle III i, més tard, als bizantins Als segles XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del segle XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc
Aristàgores
Història
Tirà de Milet.
Amb l’ajuda del sàtrapa Artafernes assetjà Naxos per enderrocar l’oligarquia que s’hi havia establert El fracàs del seu setge el portà a la desgràcia davant l’emperador persa, i, per tal de defugir-la, el 499 aC alçà les colònies jònies contra els perses i féu presoners els tirans filoperses que les governaven Demanà ajuda a la Grècia continental, i només n'obtingué d’Atenes i Erètria La revolta fou sufocada pels perses, i Aristàgores vençut a la batalla de Lade ~495
Pisídia
Història
Antiga regió d’Àsia Menor, situada entre la Pamfília al S, la Frígia al NW, la Licaònia al NE, la Cilícia al SE i la Lícia al SW.
Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hitites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals
pariatge
Història del dret
Règim pel qual la jurisdicció reial i una de senyorial jutjaven i governaven alternativament en un mateix territori.
És el cas d'Andorra, de senyoria compartida ja des del segle XIII per dos consenyors anomenats avui coprínceps, el bisbe d’Urgell i el comte de Foix i després el sobirà de França o bé el de la baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca baronia d’Andratx de jurisdicció mixta des del segle XIII al XIX entre el rei i la mitra de Barcelona i on el govern era exercit per una cort, també mixta, anomenada cort del pariatge
Fianna Fáil
Política
Partit polític nacionalista republicà irlandès fundat per Eamon De Valera el 1926 per propulsar la independència d’Irlanda.
Elaborà un programa de caràcter socialitzant, i el 1932 assolí el poder Encapçalat successivament per De Valera 1926-59, Sean Lemass 1959-66, Jack Lynch 1966-79, Charles J Haughey 1979-92, Albert Reynolds 1992-94, Bertie Ahern 1994-2008, Brian Cowen 2008-11 i, des del 2011, per Micheál Martin, fou el partit més votat des del 1932 fins al 1982, en què fou reemplaçat en el poder per una coalició de laboristes i el Fine Gael Arran de les eleccions del 1987 tornà al govern, però el 1994 Albert Reynolds, que havia succeït Haughey el 1992, hagué de cedir de nou el poder al Fine Gael En les…
Fine Gael
Política
Partit polític irlandès fundat el 1933.
Liderat per William Cosgrave té l’origen en el Cumann na nGaedheal Partit dels Irlandesos, partidari de l’Estat Lliure d’Irlanda sorgit del tractat angloirlandès del 1921, que es presentava com a garant del pragmatisme i l’estabilitat, i que governà del 1923 al 1932 Derrotat pel Fianna Fáil , l’any següent Cosgrave fundà el Fine Gael fusionant el seu partit amb altres formacions Principal oposició al Fianna Fáil, arribà per primer cop al govern en una coalició de cinc partits liderada per John Costello 1948 Després de l’establiment de la República d’Irlanda 1949 derivà cap a posicions de…
taifa de Mallorca
Història
Taifa independent que comprenia les Illes Balears, constituïda entre el 1076 i el 1078 com a conseqüència de la derrota dels Banū Muǧāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.
El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtaḍī, se n'autoanomenà emir En temps del seu successor, Mubāšir Nāṣir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisanocatalana 1114-15 contra les Illes L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203 Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per…
regne de Borgonya
Història
Conjunt de territoris de límits i jurisdiccions variables que, prenent per centre l’antic regne dels burgundis, s’uniren i es fraccionaren entre els segles IX i XIV.
En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort…