Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
gust
Biologia
Sentit mitjançant el qual hom percep els sabors.
En els invertebrats, el gust té localitzacions molt diverses cèllules tegumentàries, pèls sensitius, palps, tarsos, antenes, ovopositors, etc, mentre que en els vertebrats es localitza, especialment, a les papilles gustatives de la llengua En l’home, és a la llengua i a la part anterior del vel del paladar Les papilles gustatives tenen una estructura ovoide d’uns 50 μ, anomenada botó gustatiu , envoltada per terminacions dels nervis gustatius A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades a les vores, les àcides, i a la part posterior, les amargues
Felip Olivelles
Música
Compositor.
Fou mestre de capella del palau i de l’església del Pi, de Barcelona De la seva producció religiosa sobresurt un Stabat Mater , que esdevingué cèlebre al seu temps Escriví villancicos , com Un copo con gusto per a tretze veus i acompanyament de violins, Oh qué dulces finezas per a tres veus, i una Salve per a sis veus i violins
Melchiorre Cesarotti
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Crític, erudit i poeta italià.
Professor de grec i d’hebreu a la Universitat de Pàdua Traduí Èsquil i Demòstenes i, d’una manera força lliure, Ossian 1763-72 i Homer La morte d’Ettore , 1786-94 Es mostrà racionalista i renovador en el terreny lingüístic a Saggio sulla filosofia delle lingue 1785 i Saggio sulla filosofia del gusto 1788 Escriví el poema Pronea 1807 en honor de Napoleó
Gillo Dorfles
Pintura
Art
Nom pel qual fou conegut el crític i escriptor d’art i pintor italià Angelo Eugenio Dorfles.
Estudià medicina a Roma, on es graduà el 1934, en l’especialitat de neuropsiquiatria Aquests anys començà a exercir la crítica d’art en diverses publicacions, influït per Carl Jung, Rudolf Steiner i Johann Wolfgang Goethe El 1948 fundà, amb Bruno Munari , Atanasio Soldati i Gianni Monnet, el MAC Movimento per l’Arte Concreta, una contraproposta a l’abstracció de les dècades anteriors Els anys cinquanta es projectà internacionalment com a crític i sociòleg de l’art, disciplines en les quals fou pioner de nous punts de vista centrats en la influència dels mitjans de comunicació de massa, la…
Lionello Venturi
Art
Crític i historiador italià de l’art.
Fill i alumne d’Adolfo Venturi, fou profundament influït per les metodologies de l’escola de Viena i, sobretot, per l’estètica idealista de Croce Ensenyà a la Universitat de Torí 1915-31 expulsat pel règim feixista 1931, residí a França i als EUA, fins el 1945 Publicà un llibre polèmic, antiacadèmic i anticlassicista, Il gusto dei primitivi 1926, però posteriorment concentrà l’atenció en l’art modern Cézanne, son art et son oeuvre, 1936 Les Archives de l’Impressionisme , 1939 i en problemes de crítica, on el seu History of Art Criticism 1936 ha esdevingut gairebé un clàssic…
Carlo Petrini
Ecologia
Gastrònom i activista italià.
Actiu en l’esquerra extraparlamentària, des dels anys setanta publicà articles sobre gastronomia en la premsa Arran de la mort d’una vintena de persones per la ingestió de vi adulterat, el 1986 fundà el moviment Arcigola, i el mateix any organitzà una protesta contra l’obertura d'un establiment de la cadena McDonald’s a la plaça Navona Roma El 1989 fundà a París el moviment slow food , que contraposà al fast-food i a les formes de vida associades al menjar ràpid produït industrialment Amb aquesta iniciativa defensà una alimentació basada en el gaudi i en els productes naturals i de proximitat…
Eduard Julià i Martínez
Història
Erudit.
Doctor en filosofia i lletres, fou professor de literatura a instituts d’ensenyament mitjà a Osca, Castelló de la Plana i Madrid Especialitzat en la història de la dramatúrgia espanyola, dedicà una atenció preferent a la producció d’autors valencians i a l’estudi del funcionament del teatre a València durant els ss XVII i XVIII Reedità les obres de Guillem de Castro 1925 i de Joan Timoneda 1947, així com una selecció en dos volums de Poetas dramáticos valencianos 1929, i, ja en un altre nivell, alguns texts menors, de poesia o narració, com la Cosquilla del gusto, Bureo de las…
Francesc Rico i Manrique
Història
Lingüística i sociolingüística
Erudit i investigador literari en castellà.
Fou catedràtic de literatures hispàniques medievals a la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l’Asociación Hispánica de Literatura Medieval, doctor honoris causa per les universitats de Nàpols i Bordeus, corresponent de la British Academy, patró de l’Instituto Cervantes, conseller de l’Ente Nazionale F Petrarca i secretari general del Centro para la Edición de Clásicos Españoles Des del 1986 fou membre de la Real Academia Española Especialista en literatura medieval castellana i en novella picaresca, publicà, entre altres obres, La novela picaresca y el punto de vista 1970, El…
Juan Sempere y Guarinos
Filosofia
Història del dret
Il·lustrat i jurista.
Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el Trienni…
, ,