Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Gant, fou secretari de Willy De Clercq, president del Partit Liberal Flamenc PVV President del PVV des del 1982, el 1985 fou elegit diputat, i fou ministre d’Economia del Govern de Wilfried Martens Després de la caiguda del Govern es convertí en el líder de l’oposició El 1991 abandonà el PVV per incorporar-se al Vlaamse Liberalen en Democraten VLD Després de la victòria electoral del VLD en les legislatives del 1999, al juliol esdevingué primer ministre d’un Govern de coalició amb els socialistes i els Verds, en el primer Govern belga sense els…

Cursà estudis inacabats de dret a la Universitat de París Vinculat a l’extrema esquerra, portà una vida bohèmia i dirigí alguns films d’avantguarda El 1957 creà la Internacional Situacionista, organització capdavantera del situacionisme , moviment amb elements del marxisme , el surrealisme i la psicoanàlisi que influí en el maig del 68 i que s’autodissolgué el 1972 La seva obra més important és La Société du Spectacle 1967, crítica marxista de la societat de consum, en la qual la mercaderia esdevé el que anomena espectacle , un mecanisme d’alienació de l’individu i de les masses, llibre del…

Procedent d’una família protestant, abraçà, tanmateix, el catolicisme El 1593 s’enrolà voluntari a l’exèrcit espanyol a Flandes, on lluità contra els protestants holandesos Intentà sense èxit obtenir suport d’Espanya per a una rebellió catòlica a Anglaterra, on retornà el 1603 L’any següent fou un dels organitzadors i participants en la conspiració de la pólvora  per volar el Parlament i asassinar el rei Jaume I d'Anglaterra Bé que pogué introduir una vintena de barrils de pólvora als soterranis del Parlament, fou descobert abans de poder fer-los explotar Arrestat i torturat, fou penjat…

Sindicalista i militant de la SFIO 1923, fou alcalde d’Arràs 1945 i diputat, ministre i president del consell que provocà la intervenció a Suez 1956, a més de president de l’Assemblea Consultiva del Consell d’Europa 1954-56 Fou un europeista convençut Originàriament a l’ala esquerra i marxista del seu partit, progressivament es decantà cap a la dreta, fet que provocà l’escissió del PSU 1958 Posteriorment la SFIO es fusionà amb el PS Fou francmaçó del 1936 al 1969

Deixeble de CFranck i amic d’AMagnard Dirigí els conservatoris de Nancy 1894-1919 i d’Estrasburg 1919-29 Emprà elements del folklore bretó en obres com Le Pays , òpera que estrenà a París 1913 Deixà també cinc simfonies, peces religioses i una música de cambra destacada, poemes simfònics, etc

Debutà el 1995 amb el curtmetratge The Hard Case i el 1999 dirigí el seu primer llargmetratge, Lock, Stock and Two Smoking Barrels , que establia les bases del seu cinema de trames corals d’ambient mafiós i criminal que combinen la violència i l’humor negre amb un muntatge trepidant En la mateixa línia dirigí Snatch 2000 Aquell mateix any es casà amb l’estrella del pop Madonna, a qui dirigí en algun videoclip musical i en la comèdia Swep Away 2002, que fou un sonor fracàs de crítica i de públic Tampoc no tingué èxit Revolver 2005, però donà senyals de recuperació amb RocknRolla 2008, on…

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments socials Fou curador…

Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…

Estudiós de la liquenologia del Marroc i, en general, de la regió mediterrània, els darrers anys de la seva vida es dedicà a l’estudi dels líquens del sud-est de la península Ibèrica, en collaboració amb Xavier Llimona, i en morir donà el seu herbari, que conté nombrosos tipus, a l’Institut Botànic de Barcelona