Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Pere Duran de Baldac
Cristianisme
Heterodox.
Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l’autoritat de l’Església, el matrimoni i la propietat Processat pel bisbe Pere de Rocabertí, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília
Cristòfor de Domènech i Vilanova

Cristòfor de Domènech i Vilanova
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Assagista i dibuixant.
Formà part del grup d' El Rovell de l'Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n'impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció Carnet d’un heterodox, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’Institut…
Iṣḥaq Albalag
Filosofia
Filòsof aristotèlic jueu, autor d’una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d’al-Gazzālī, escrit el 1292.
La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l’una i l’altra Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat
Leví ben Geršom
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Metge, matemàtic, astrònom, filòsof i exegeta.
Tingut per heterodox, fou el pensador més original del judaisme medieval, després de Maimònides Escriví cinc llibres de matemàtiques i un de lògica i fou un dels primers a escriure sobre trigonometria plana En astronomia enginyà nous aparells, als quals dedicà un poema Comentarista del Pentateuc i d’una dotzena més de llibres bíblics, de la Isagoge de Porfiri i d’obres d’Aristòtil, a la seva obra principal, Milḥamot Adonay ‘Les guerres del Senyor’, sobre la filosofia de la religió, s’inclina vers l’aristotelisme
teopasquisme
Cristianisme
Doctrina que atribueix al Verb encarnat, com a Déu, la sofrença i la mort.
Afirmació ortodoxa, en el sentit que el Verb és subjecte primer de les accions pròpies de la natura humana assumida hom pot afirmar que “un de la Trinitat ha sofert”, aviat prengué un sentit heterodox indicant la sofrença i mort de la divinitat Apollinar de Laodicea i alguns monofisites, fins al punt que la fórmula “Sant Immortal que fou crucificat per nosaltres” afegida al trisagi fou titllada de patripassiana s VI La fórmula ortodoxa fou aprovada per Joan II 534, per Vigili i Fulgenci de Ruspe, i ratificada pel concili II de Constantinoble553
Manuel Humbert i Esteve
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill d’un advocat, inicià estudis de dret Estudià a Llotja, i fou alumne heterodox de l’Acadèmia Galí En 1909-11 collaborà Papitu , on emprà també el pseudònim Isaac Residí a París 1909-10 i collaborà a Picarol 1912 Tornà a París el 1913, i es presentà com a pintor el 1915 a Barcelona El 1916 fou membre fundador de Les Arts i els Artistes S’installà a París del 1917 al 1927 —amb l’interval 1919-20 a Barcelona— hi feu amistat amb Picasso i Modigliani —que fou, com ell, poulain de Zborowsky i que el retratà dues vegades—, Soutine i Kisling Novament a Barcelona, collaborà en la…
Escola de Frankfurt
Nom amb el qual és coneguda la tendència filosòfica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats a l’entorn de l’Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922.
El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, és l’adscripció al marxisme com a base de les seves reflexions No obstant això, es tracta en tots els casos d’un marxisme heterodox, que absorbeix elements i influències de corrents diversos, especialment de la psicoanàlisi, per tal de bastir una crítica de la societat postindustrial que abasta temes tan diversos com el qüestionament del valor de la tecnologia, la societat de consum, l’alienació o l’autoritarisme El pressupòsit d’aquesta crítica el constitueix la transformació de l’ordre establert, tant en l’àmbit…
Llorenç Barber i Colomer
Música
Compositor, instrumentista i activista musical.
Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la improvisació, el minimalisme, la música plurifocal, la poesia fonètica i, en…
,
Sílvia Pérez i Cruz

Sílvia Pérez i Cruz (2013)
Música
Cantant i compositora.
Filla del músic d’havaneres Càstor Pérez , el 2004 fou cofundadora del grup Las Migas, que practicà un flamenc heterodox i multicultural Parallelament participà en nombrosos projectes de signe divers, des del folk al jazz passant per l’experimentació i el pop, com ara Llama, Coetus amb Eliseo Parra, Refree i Xalupa, i establí un duet amb el contrabaixista Javier Colina, consumat a l’àlbum En la imaginación 2011 Prengué part en el disc conceptual Immigrasons 2006, dedicat a les migracions entre Catalunya i l’Argentina, així com en l’àlbum collectiu Per al meu amic Serrat 2006 i en…
Bektaşi
Orde heterodox turc l’origen del qual sembla que es remunta a la fi del segle XV.
El seu epònim és un personatge gairebé llegendari, Haci Bektaç àr Ḥaǧǧi Baktāš , deixeble probable d’Ahmet Yesevi La secta, combinació sincretista de xiisme, cristianisme i gnosticisme, tingué una estreta relació amb els geníssers otomans i assolí un gran prestigi Amb la supressió del cos dels geníssers el 1826, el poder de l’orde començà a declinar, i fou reduït pràcticament a Albània Avui en resta un monestir Qayġusuz Abdāl al mont Muqattam, prop del Caire