Resultats de la cerca

Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo

Fill del també humanista i poeta Ugolino Verino És autor d’uns Disticha moralia , que tingueren una gran difusió com a llibre de lectura llatina a les escoles L’humanista basc radicat a Barcelona Martí Ivarra en féu uns comentaris i hi afegí uns epigrames originals d’ell l’obra fou publicada a Barcelona el 1512 i fou objecte de nombroses edicions Ivarra considerà Verino eivissenc, i el bibliògraf JMBover el considerà menorquí, així com el seu pare Ugolino, per l’analogia amb el llinatge illenc Verí

Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Posteriorment fou cap superior polític de les Balears setembre del 1813-juny del 1814 Promogué la creació de la càtedra d’economia política 1814 de Palma Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal febrer del 1821-març del 1822

Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs Hom li atribueix origen romà Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula és a dir, que ja existia durant la dominació àrab El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès Vilanova de la Barca Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel Cappont el…

D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i Guasch i Antoni…

Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el Codi Civil espanyol President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907 1907, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1921, la major part de vegades gràcies a l’article 29 Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li feu…

Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarcocollectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83 El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les Illes i de La Bandera Roja 1892-94 Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad , presidí la Federació Local de Palma des del 1892, participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu Obrer i…

En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT, fou dirigida per Miquel Pol, Guillem Arbós i Sebastià Alorda A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc En general, romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants, com Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Bartomeu Bestard, Jaume Bauzà, Julià Ferratjans, Tomàs Rosselló, etc Les principals vagues que sostingué…

De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat,…