Resultats de la cerca

Seguidor del sainetista valencià Eduard Escalante, no intentà superar el seu mestre ni innovar dins el gènere El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe publicada el 1912, i fins a la seva mort n’escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte Les més conegudes són Terres maleïdes estrenada el 1911 i publicada el 1919 —adaptació de La barraca de Blasco Ibáñez—, Per la fam d’heretar 1918, Voleu llum, o València a fosques 1918, Cels de novençà 1919, Mosquit de tenda 1923, Una ajuda 1925, La pesca de la ballena 1926, Més allà de la llei 1927 o…

Participà, de jove, en les lluites nacionalistes de Mustafà Kemal, i, atret per la revolució soviètica, anà a Moscou 1921, on prengué part en l’acció del grup futurista Havent retornat a Turquia, influí extraordinàriament els artistes joves i els militants d’esquerra La seva activitat li comportà successius empresonaments i deportacions durant 17 anys Després d’una llarga vaga de fam, aconseguí d’ésser amnistiat 1950, però, s’hagué d’exiliar Lluitador infatigable, sabé innovar la literatura del seu país i l’alliberà dels motlles orientals i occidentals als quals era sotmesa Pels…

Marquès de Santillana Fill de l’almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària A favor de Joan II de Castella o en contra, combaté sense treva la privadesa d’Álvaro de Luna, a la caiguda del qual contribuí Intellectualment, fou un home afeccionat a les novetats, colleccionà una biblioteca particular important i encarregà la traducció de nombroses obres clàssiques La seva producció palesa clarament totes les seves inquietuds renovadores A la Carta Prohemio al Condestable Pedro de Portugal —escrita en prosa— defensà el conreu d’una…

El terme fou introduït des de la psicologia social per Georges Politzer Hom inclou dins d’aquesta categoria tots aquells segments particularment significatius de la vida i de l’experiència comuna que tenen un desenvolupament limitat i definit en el temps i l’espai la petició de mà, el divorci, la sollicitud d’un augment de sou, la consulta a un metge, etc En aquestes accions hom pot considerar dos nivells el paper interpretat imposat per un marc social més o menys definit, i el marge dins del qual l’individu pot innovar amb més o menys èxit D’altra banda, dins d’aquest esquema,…

Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió  Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el…

La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…