Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
interdiocesà | interdiocesana
sinodalitat
Cristianisme
Forma d’exercici de la corresponsabilitat dins l’Església consistent a prendre decisions conjuntament tots els cristians —bisbes, capellans, religiosos i laics—.
La sinodalitat s’exerceix pròpiament en el si d’una diòcesi També es posa en pràctica a escala interdiocesana, fent que caminin junts els bisbats d’un mateix territori, nació o país, amb una identitat sociocultural i lingüística pròpies Finalment, en l’Església Catòlica la sinodalitat s’exerceix a escala universal, en la comunió de totes les diòcesis presidides per la de Roma i pel seu cap, el papa Diversos teòlegs catalans han publicat obres sobre aquest tema Salvador Pié i Ninot La sinodalidad eclesial , 1993 Jaume Fontbona Fent camí junts La sinodalitat de l’Església , 1999…
Centre d’Estudis Pastorals
Institució eclesiàstica al servei de totes les diòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l’estudi i la investigació en l’àmbit de la pastoral i de preparar-hi sacerdots, religiosos i laics, activa entre el 1968 i el 2016.
Fundat a Barcelona el 1968, el 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no collegiat amb una estructura interdiocesana El consell de direcció era integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, càrrec que detingué Ramon Torrella fins el 1996, que fou substituït per Jaume Camprodon un delegat de cadascun dels bisbats catalans un religiós una religiosa, i altres persones fins a un nombre màxim de quinze El càrrec de director recaigué, des de la fundació fins al 1993, en la persona de Joan Batlles i Alerm i, posteriorment, en Francesc Pardo…
Odiló Maria Planàs i Mas
Música
Compositor, pedagog, violoncel·lista i organista, de nom de fonts Josep.
Fill del violoncellista Antoni Planàs , entrà a l’ Escolania de Montserrat el 1939, i com a novici del monestir l’any 1941 El 1947 feu els vots perpetus, que renovà el 1964 Fou deixeble de violoncel de Lluís Millet i Farga i de Sants Sagrera L’any 1961 amplià estudis de composició a París amb André Jolivet, i d’orgue, amb André Marchal Des del 1945 ençà fou professor de solfeig, de piano i de violoncel a l’Escolania, i des del 1960, en fou el primer organista És autor d’un mètode de violoncel per a infants Contribuí a la reforma del cant litúrgic, facilitada pel concili II del Vaticà, amb la…
,
Agermanament
Moviment religiós català format per laics, sacerdots diocesans, la diòcesi de Barcelona i altres institucions, destinat a promoure l’intercanvi, en un pla d’igualtat fraterna, d’idees i d’ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes.
Es va constituir el 1955 a Barcelona L’actuació, a l’inici, es desenvolupava principalment a Xile, Camerun i Catalunya El 1958 envià cent vint-i-set persones 53 dones i 74 homes, entre els quals 44 capellans al Camerun, a Xile i a altres països sud-americans El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis consolidats a Xile i al Camerun Entre els impulsors, cal esmentar Oriol Albó, Joan Casañas, Josep Ribera, Ignasi Pujadas i Joan San Martí Agermanament fou reconegut pel bisbat de Barcelona i rebé el suport del Secretariat de Cooperació-…
Guiu Maria Camps i Reverter
Cristianisme
Biblista.
Vida i obra Monjo de Montserrat 1932, de nom seglar Jordi, s’ordenà de sacerdot el 1941 Es doctorà en teologia a Salamanca 1945 i es llicencià a Roma en Escriptura per la Pontifícia Comissió Bíblica En 1954-55 anà a Palestina, on estudià especialment a l’École Biblique de Jerusalem Ensenyà a Montserrat i a la Facultat de Teologia de Catalunya de Sant Cugat del Vallès Publicà Bases de una metodología teológica 1954, Grammatica syriaca 1954 i Grammatica aramaico-bíblica 1959 Posteriorment collaborà en la Bíblia de Montserrat traducció, comentari i notes de l’ Apocalipsi el 1958, i de l’…
,
Andreu Caimari i Noguera
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913, L’incendi de Ca-Na Vaquera i L’…
,
Josep Maria Guix i Ferreres

Josep Maria Guix i Ferreres
© Bisbat de Vic
Cristianisme
Bisbe.
Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968 Fou bisbe auxiliar de Barcelona 1968-83 El 1983 fou nomenat bisbe de Vic Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid 1953-1957, del qual fou el primer doctor 1965, sotsdirector 1962-67, catedràtic i primer degà 1965-67 des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca Fou especialment actiu en…
moviment litúrgic
Cristianisme
Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església, en connexió amb altres moviments cristians, com és ara el bíblic o l’ecumènic.
Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou adaptat…
Pere Llabrés i Martorell
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Liturgista, teòleg i escriptor.
Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…
, ,