Resultats de la cerca

Dels quals Hegel fa una presentació descriptiva i interpretativa en la seva Fenomenologia de l’esperit 1807, com a exposició del camí i del procés que porten el Saber Absolut

Dotat d’una gran flexibilitat interpretativa, donà vida a personatges, tant tràgics com còmics, de les obres més importants, clàssiques o contemporànies, entre les quals cal esmentar les d’autors com Ibsen, Strindberg i Maeterlinck, i assolí aviat fama internacional

Seguí el corrent realista d’interpretació Del 1747 al 1776 dirigí el teatre de Drury Lane, on reformà la tècnica interpretativa i féu innovacions en l’escenificació Les seves obres teatrals unes quaranta són sobretot adaptacions Amb George Colman escriví The Clandestine Marriage 1766, que fou traduïda i adaptada per Giovanni Bertati i convertida en òpera per Cimarosa

A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc

D’una gran ductilitat interpretativa, fou premiat als festivals de Berlín i de Venècia 1956 i 1962 per Trapeze i per Birdman of Alcatraz El 1960 obtingué l’Oscar al millor actor per Elmer Gantry Altres films seus són The Killers 1946, Criss-Cross 1949, Apache 1953, Il Gattopardo 1963, The Swimmer 1965, The Professionals 1966, Gruppo di famiglia in un interno 1975, Novecento 1975, Atlantic City 1980, La pelle 1981, The Osterman Weekend 1983, Tough Guys 1986, Rocket Gibraltar 1988, Field of Dreams 1989, etc

El terme és la traducció interpretativa dels termes Destruktion i Abbau que Heidegger utilitzava per a designar la tasca de destrucció de la història de l’ontologia Així mateix, la desconstrucció cerca l’element indecidible que constitueix la lògica de l’oposició i que és indispensable perquè aquesta es doni Hom desconstrueix textos filosòfics, però en general qualsevol mena de textos i, reduïda la realitat a textualitat, àdhuc les institucions poden ser desconstruïdes Utilitzat originàriament pels gramàtics, el terme ha esdevingut filosòfic després de l’obra de JDerrida

Fou creada el 1866 a la cort de Meiningen Saxònia pel duc Georg II 1826-1914, a qui s’atribueix la invenció de la direcció escènica moderna La primera actuació pública fou el 1874 i la companyia influí en l’època i sobretot en el teatre posterior, particularment en Stanislavski, que veié els Meininger dirigits per Chronegk a Sant Petersburg Els seus muntatges es caracteritzaren pel rigor escenogràfic, per la disciplina interpretativa i pel recurs a grans collectius d’actors per a posar en escena espectacles de teatre de masses El 1890 la companyia fou dissolta

Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972

Caracteritzat per una gran sobrietat interpretativa, encarnà especialment papers d’home dur i cínic, el típic “dolent” de les pellícules De la seva filmografia destaquen Kiss of Death 1947, que li valgué un Globus d’Or el 1948, de H Hathaway Yellow Sky 1949, de WA Wellman Panic in the Streets 1950, d’Elia Kazan The Alamo 1960, de J Wayne Judgment at Nuremberg 1961, de S Kramer Cheyenne Autumn 1964, de J Ford The Moonshine War 1970, de R Quine When the Legends Die 1972, de S Millar Bear Island 1979, de D Sharp Hanky Panky 1982, de S Poitier Against All Odds 1984, de T Hackford i…

Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat …