Resultats de la cerca

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…

S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’Àngel Alonso…

En contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior, eren restringits als artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, subratllada per l’absència de recompenses, la inclusió de totes les arts i l’èmfasi en els corrents estètics moderns, tot i que la qualitat no hi fou sempre la mateixa La primera festa 23 d’agost de 1892 consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges que reuní pintors considerats avui com a modernistes amb d’altres d’estètica convencional la segona 10 de setembre de 1893 inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres…

Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín  i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai Escènic Joan Brossa El…

Vida i obra Fugí de la Txecoslovàquia comunista amb la seva família Després d’estudiar i doctorar-se en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, el 1983 fixà la residència a Catalunya, on exerceix com a traductora, autora de narrativa de ficció i articulista Ha donat a conèixer en català i castellà un gran nombre de clàssics de les literatures txeca i russa modernes, entre els quals obres de B Hrabal, M Kundera, V Havel, J Seifert, K Siktanc, K Čapek, J Škvorecký, A Akhmatova, M Cvetaeva, I Babel, F Dostojevskij, B Okudjava, H Raal, M Tsvetàieva, A i B Strugatski Les seves versions l…

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…

Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que anunciava la…

Vida i obra D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles de crítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia com a…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta…