Resultats de la cerca

Màxim representant del simbolisme realista rus, defensà la reconstrucció de la realitat a través de la descoberta dels símbols Rector de la Universitat de Bakú, emigrà a Itàlia 1924 i es convertí al catolicisme Escriví Rimskije sonety ‘Sonets romans’, 1925 i Svet vecěrnyj ‘Llum de tarda’, 1914-44

Treballà des de linotipista fins a empassa-sabres i faquir, i lluità en la guerra civil Arribat a Peterburg 1920 i protegit per Gor'kij, entrà a formar part dels “Germans Serapis”, i el 1921 començà a publicar les seves experiències Partizany ‘Guerrillers’, 1921, Bronepojzd 14-69 ‘El tren blindat 14-69’, 1922 i Cvetnyje vetra ‘Vents de colors’, 1923, on palesa un bon coneixement dels ambients que descriu Després del 1925 canvià d’estil, i es dedicà a manifestar la primitivitat de l’escriptor i del seu món Tajnoje tajnykh ‘Misteri dels misteris’, 1927, Pokhoždenija fakira ‘Viatges d’un faquir…

Estudià a Peterburg amb Rimskij-Korsakov Fou professor 1893-1906 i director 1906-23 del conservatori de Moscou La seva obra, influïda pels seus estudis de música popular georgiana i armènia, inclou òperes, com Àsia 1900, i peces simfòniques, com Rapsòdia armènia 1895 i una Suite catalana 1934

Hom creu que al s XIV els àrabs feren inseminacions artificials amb ases, però els primers assaigs científics foren fets per Spallanzani l’any 1780, amb gossos Els russos Ivanov i Milavanov feren, al començament del s XX, importants investigacions que possibilitaren materials i tècniques aplicables a un gran nombre d’animals Actualment la inseminació artificial és practicada a tot el món, especialment en el bestiar boví Hom l’aplica també en la reproducció humana

Ànima de la lluita dels búlgars contra els turcs, prengué part en la revolta búlgara 1867 i es lliurà a una gran campanya de propaganda i d’encoratjament dels militants Traït, fou penjat pels turcs

Membre de l’acadèmia de ciències de Bulgària, fou professor i redactor de la revista literària “Selska Razgovorka” ‘Converses del poble’ Iniciador de la poesia realista búlgara, el tema central de la seva obra és la vida rural del seu país, les aspiracions i qualitats humanes dels camperols i l’antagonisme entre els rics i els pobres Andreško i Mečtateli ‘Els somiadors’ Escriví també novelles infantils Jan Bibijan , 1933

Tot i haver nascut a Ucraïna, feu els estudis al Conservatori de Música de Moscou amb S Tanejev, AS Arenskij i M Ippolitov-Ivanov, fins que es graduà amb l’òpera oratori Zeml’a nebo ‘Terra i cel’, 1900 Després de treballar com a professor a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, se n’anà a Berlín a estudiar direcció d’orquestra amb Oskar Fried 1905-07 Des del 1913 fou professor de composició del Conservatori de Música de Kíev i, a partir de l’any següent, director d’aquest centre El 1920 obtingué la càtedra de composició del Conservatori de Música de Moscou, on impartí classes fins…

L’inici de la literatura eslava, especialment la búlgara, es troba en la creació de l’alfabet eslau, obra del germans Ciril i Metodi, l’any 855 La literatura búlgara, lligada als canvis històrics —principalment les ocupacions bizantina 1014-1185 i turca 1396-1878— i sotmesa a una forta hellenització, travessà llargs períodes de silenci i, tret d’algunes manifestacions folklòriques d’un valor literari relatiu, no adquirí formes pròpies fins ben entrat el s XIX, amb el desvetllament de les consciències nacionals Això no obstant, durant els primers imperis búlgars, sobretot amb Simeó I 893-927,…

Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’installà a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell 1974 Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro Antonio Mercero i La trastienda , totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray 1976, Jaime Chávarri El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro 1979, Vicente Aranda i La noche más hermosa 1984, Manuel Gutiérrez Aragón, i amb la televisió el serial Anillos de oro , 1983,…

Fou el tercer de sis germans, fill d’un petit comerciant de queviures, el qual era fill d’un serf de la gleva Per influència del germà gran començà a publicar contes i articles, humorístics i satírics El 1879 es traslladà a Moscou per ingressar a la facultat de medicina El 1881 començà a publicar els seus contes en periòdics El volum P'ostrye Rasskazy ‘Contes de tots colors’, 1886 cridà l’atenció del novellista Dimitri VGrigorovič, que l’encoratjà Abandonà els pseudònims anteriors Antǒsa Čekhonte , Un home sense esplín , El germà del meu germà , i la seva fama aviat es difongué Temptat pel…