Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
kazakh
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua que integra la branca aralocaspiana de la família altaica, parlada per uns 9,5 milions de persones.
D’aquestes, més d’un 70% corresponen al Kazakhstan, on és llengua oficial, el 12,5% a la Xina, el 8,5% a l’Uzbekistan i el 6% a Rússia Té tradició escrita des de mitjan segle XIX Inicialment se serví de alfabet àrab i, des de mitjan s XX, del ciríllic La primera literatura kazakh era basada en la poesia popular i en cançons, i era estimulada per improvisadors espontanis, una mena de bards, el més famós dels quals fou Zambul Žabajev 1846-1945 en la literatura moderna hi ha dos autors de relleu Abai Kunanbajev 1845-1909, que s’inspirà en patrons russos, i Mukhtar O Evesov 1897-1961…
kazakh
Etnologia
Individu d’un poble de raça turànida (amb fort mestissatge mongòlid) del grup dels kirguisos.
En nombre probablement superior als deu milions, els kazakhs habiten principalment al Kazakhstan més de cinc milions, al Xinjiang Uighur mig milió i als nuclis industrials de Sibèria Dedicats antigament a la ramaderia nòmada cavalls, ovelles i camells, s’han tornat sedentaris i han establert centres per a l’alimentació del bestiar Bé que, en llur majoria, havien acceptat el 1730 el vassallatge de Rússia, la dominació no hi fou efectiva fins el 1873
Almaty
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Almaty, Kazakhstan, als contraforts del Sajliskij Alatau.
Situada en una plana fèrtil, amb poca pluviositat, però ben regada pels nombrosos torrents que baixen del Tien Shan, és un centre comercial, agrícola blat, tabac i mercat fruiter raïm, pomes, que es desenvolupà ràpidament amb la construcció del ferrocarril Turk-Sib Turquestan-Sibèria l’any 1930, que la connecta amb Taškent i Novosibirsk Aeroport Construcció de maquinària pesant i conserves de fruita Universitat Sergej Mironovič Kirov, fundada el 1934 Acadèmia de Ciències del Kazakhstan Fou fundada el 1854 amb el nom de Vernyj com a fortificació russa en l’antic emplaçament de la població…
Abaj Kunanbajev
Literatura
Pseudònim d’Ibragim Kunanbajev, poeta en llengua kazakh.
Fou un dels creadors de la literatura nacional del Kazakhstan, que, fins al tombant de segle, no sortí de la condició oral Abaj l’enriquí amb traduccions de clàssics russos Puškin, Lermontov, Krylov i amb llibres de poemes inspirats en el folklore i en el paisatge
baixkir
Lingüística i sociolingüística
Llengua, semblant al tàtar de Kazan’, que forma part dels parlars turcs nord-occidentals, parlada pels baixkirs.
Se'n distingeix per diverses particularitats fonètiques el consonantisme l’acosta al kazakh La llengua literària, constituïda d’ençà de la creació de la República Autònoma el 1919, és formada bàsicament a partir dels dialectes del sud-oest de Baixkíria
Altaj
República de la Federació Russa.
La capital és Gorno-Altajsk 46 434 h 1989 Limita al S amb la República de Mongòlia i amb la Xina Als seus límits hi ha el pic més alt d’Altai Belukha, 4 506 m El clima és continental la temperatura oscilla al gener entre els -12°C i els -31,8°C, i al juliol entre els 9°C i els 18°C Els rius pertanyen a les conques dels Katun’ i Bia, amb grans reserves d’energia Hi ha un gran llac, el Telec A la part nord-oest, als vessants de les muntanyes i a les valls, els sòls són de terra negra, i a la resta del territori, muntanyosos de podzol El bosc ocupa el 25% de la superfície Aproximadament el 30%…
Astana
Ciutat
Capital del Kazakhstan, amb estatus administratiu independent, situada geogràficament dins de l’oblast’ d’Aqmola.
Important centre agropecuari i d’equipaments És alhora un nucli miner bauxita i un nus ferroviari i de carreteres Té indústria alimentària i de maquinària agrícola Fou fundada el 1824 a partir d’una fortalesa russa que rebé el nom d’Akmolinsk derivat del nom kazakh del lloc, Aqmola El 1961 esdevingué el centre de la regió de les províncies del N de la RSFS del Kazakhstan i li fou canviat el nom pel de Čelinograd Amb la independència del Kazakhstan 1991 recuperà el nom d’Aqmola original El 1997 fou designada capital del país, en el lloc d’Almaty, i el 1998 canvià de nou el nom pel…
turc | turca
Història
Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses.
El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per una tribu o una…
literatures turqueses
Literatura
Conjunt de manifestacions literàries produïdes pels diversos pobles que parlen alguna de les llengües turqueses.
Una de les característiques més acusades d’aquest conjunt de pobles és el gran desenvolupament de la literatura popular i la tardana aparició de les produccions de caràcter clàssic, així com la formació contemporània d’una literatura de facció moderna, en general de grans valors artístics, l’exponent més notable de la qual és la literatura produïda a l’actual Turquia i la dels diversos pobles turcs d’Àsia fins el 1991 inclosos en l’URSS D’entre el conjunt de literatures turqueses preislàmiques destaca la uigur , desenvolupada des del segle VIII, de forta inspiració budista i maniquea que, més…
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…