Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Uhuru Kenyatta

Uhuru Kenyatta
Política
Polític kenyà.
Fill del primer president i fundador de Kenya Jomo Kenyatta , estudià ciències polítiques a l’Amherst College Massachusetts, Estats Units i, de retorn a Kenya, treballà en les empreses de la seva família, una de les més riques del continent africà i de les més influents a Kenya Els anys noranta entrà en política amb el suport de Daniel Arap Moi , successor del seu pare des del 1978, que, en acabar el mandat, apadrinà Kenyatta en les eleccions a la presidència, les quals perdé contra Mwai Kibaki Al desembre del 2007 concorregué com a candidat en les eleccions…
Jomo Kenyatta
Història
Política
Nom adoptat per Johnstone Kamau Ngengi, polític kenyà.
Dirigent dels kikuius, estudià a Londres 1931-46 Elegit president de la Kenya African National Union 1946, esdevingué el màxim dirigent independentista de Kenya, fet que li costà vuit anys de presó Amb la independència del país, arribà a la presidència 1964 i hi instaurà un govern autoritari i conservador El 1974 assolí el reconeixement vitalici del seu càrrec presidencial
Daniel Arap Moi

Daniel Arap Moi
Política
Polític kenyà.
Pertanyent a la tribu kalenjin, exercí com a mestre del 1946 al 1955, any que fou elegit membre de l’assemblea legislativa de la seva província S’oposà a Jomo Kenyatta i creà la Unió Africana Democràtica de Kenya KADU, que defensava les tribus minoritàries de l’hegemonia dels kikuius i dels luos, representats en la Unió Africana Nacional de Kenya KANU Successivament elegit en el parlament autònom de l’administració colonial, amb la independència de Kenya 1963 i l’absorció del KADU pel KANU, es convertí en el collaborador més estret del president Kenyatta ministre de…
Mwai Kibaki

Mwai Kibaki
Política
Polític kenyà.
D’ètnia kikuyu, el 1955 es graduà en econòmiques a la Universitat de Makerere de Kampala actual Uganda on, després d’estudis de postgrau a la London School of Economics, fou professor assistent 1958-60 Aquest any retornà a Kenya i prengué part en la fundació del Kenya African National Union KANU, el principal partit independentista kenyà, en el qual ocupà càrrecs executius, entre els quals la vicepresidència 1978-88 Diputat des del 1963, fou successivament secretari de Finances 1963-65, ministre de Comerç i Indústria 1965-69 i ministre de Finances 1970-78 En morir Jomo Kenyatta…
Mau-Mau
Història
Societat secreta politicoreligiosa creada el 1948 a Kenya en el si de les tribus kikuiu, embu i meru.
Organitzà tardor del 1952 una campanya de terrorisme contra les propietats dels blancs i els asiàtics, com a protesta per la detenció de Jomo Kenyatta, president de la Kenian African Union La terrible repressió dels britànics contra els membres del Mau-Mau 40 000 morts i 80 000 empresonats i l’aïllament que la secta mantingué respecte al poble indígena, per raó de la incoherència de la seva política ferotgement xenòfoba i que vinculava els seus membres amb juraments i amb un ritual salvatge, foren causa de la seva desaparició Només com a petita guerrilla, subsistí fins el 1959
Kenya

Estat
Estat de l’Àfrica oriental situat al NE dels Grans Llacs Africans, entre Etiòpia i el Sudan del Sud al N, Somàlia al NE, l’oceà Índic al SE, Tanzània al S i Uganda a l’W; la capital és Nairobi.
La geografia física El país comprèn diverses regions Una zona costanera baixa, relativament estreta i de 420 km de llargada La regió del Rift Valley part de la gran fossa tectònica africana que s’estén des de la mar Roja fins al llac Nyasa, de 50 a 80 km d’amplària, ocupada en part pels llacs Turkana Rodolf, Baringo, Victòria, Nakuru, Naivasha i Magadi Un altiplà al centre-nord, que puja suaument fins als 2000 m i on hi ha el desert de Chalbi I, separat de l’anterior per la fossa tectònica, un altre altiplà, a l’W, que s’estén entre els llacs Turkana i Victòria També a banda i banda d’aquesta…
Tribunal Penal Internacional
Dret
Organisme de l’ONU constituït el 2002, segons el tractat de la Conferència de Roma (1998), amb la finalitat de jutjar els crims contra la humanitat, els crims de guerra i els genocidis.
La seu és a la Haia És format per 18 jutges escollits pels estats membres de l’ONU amb criteris d’equitat quant a representació de sistemes legals, continents, sexes, etc, per un període de nou anys Es diferencia del Tribunal Internacional de Justícia , amb seu també a la Haia, en el fet que no dirimeix contenciosos entre governs o estats, sinó que jutja conductes i atribueix responsabilitats d’individus El president i els dos vicepresidents són elegits pels jutges Té els precedents en el procés de Nuremberg 1945 i en la resolució 260 de l’Assemblea General de les Nacions Unides 1948, per la…