Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
kirguís
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça turànida amb mestissatge mongòlic que parla un dialecte turc i habita al Kirguizistan i a la regió autònoma del Xinjiang Uighur, Xina.
En nombre d’uns 1 500 000, els kirguisos viuen de la ramaderia nòmada, però es van tornant sedentaris i s’estableixen a les granges estatals Temps enrere hom confonia sovint el dialecte turc dels kirguisos i el dels kazakhs, motiu pel qual aquests eren anomenats kirguisos, i els qui pròpiament ho eren, karakirguisos o kirguisos negres
Ču
Riu
Riu de l’Àsia Central, al Kazakhstan (1 030 km).
Neix a les muntanyes Džumgoltau i flueix en direcció est, vers la conca del llac Issyk, del qual fou anteriorment l’emissari, on pren la direcció general SE-NW Drena les muntanyes dels Kirguisos i les Kungej-Alatau En arribar a la conca endorreica de l’estepa de Betpak-Dala, es perd prop del llac Akžajkyn De règim nival, recull les aigües de desglaç d’uns 800 km 2 de glaceres, amb mínim d’hivern
Alaj
Serralada
Regió muntanyosa de l’Àsia central situada entre el Kirguizistan, el Tadjikistan i la Xina, articulada en diverses cadenes, que forma part del Tian-Shan occidental.
És constituïda per sediments cretacis i terciaris, i en els punts més alts afloren roques cristallines recobertes per esquists metamòrfics El vessant occidental és cobert per glaceres i congestes i s’eleva fins als 6 100 m, mentre el vessant septentrional davalla suaument vers la vall de Fergana La vall del riu Alaj , que drena una depressió de 8 a 12 km, separa l’Alaj del Transalaj, i és considerada com una regió de pastures excellent, freqüentada pels nòmades kirguisos Els vessants que dominen la vall són els més abruptes del sistema L’Alaj és travessat per l’antiga carretera…
turc | turca
Història
Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses.
El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per una tribu o una…
Badakhshān
Divisió administrativa
República Autònoma del Tadjikistan.
La capital és Khorog 14 800 h est 1991 Limita a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan Geogràficament i històricament és la part septentrional del Badakhxan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima és continental, bé que amb diferències entre la part occidental i oriental temperatures mitjanes de gener de -7,8°C i -19,6°C, i de juliol de 22,2°C i 13°C, respectivament El riu més cabalós és el P'andž A la part occidental…
uigur
Etnologia
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d’aquest…
kazakh
Etnologia
Individu d’un poble de raça turànida (amb fort mestissatge mongòlid) del grup dels kirguisos.
En nombre probablement superior als deu milions, els kazakhs habiten principalment al Kazakhstan més de cinc milions, al Xinjiang Uighur mig milió i als nuclis industrials de Sibèria Dedicats antigament a la ramaderia nòmada cavalls, ovelles i camells, s’han tornat sedentaris i han establert centres per a l’alimentació del bestiar Bé que, en llur majoria, havien acceptat el 1730 el vassallatge de Rússia, la dominació no hi fou efectiva fins el 1873
Gorno-Badakhšan
Divisió administrativa
República autònoma del Tadjikistan.
La capital és Khorog 11 800 h 1991 Limitada a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima de la part occidental és moderadament continental temperatura mitjana de gener de -7,8°C, i de juliol de 22,2°C l’oriental és més freda i seca mitjana de gener de -19,6°C, i de juliol de 13°C Els rius de la part occidental, el P'andž i els seus afluents, són més cabalosos que els de la part oriental El…
imperi mongol

Mapa de l’imperi mongol
© Fototeca.cat
Història
Imperi fundat, al començament del segle XIII, per Genguis Kan.
Iniciat amb la unificació de totes les tribus de l’actual Mongòlia tàtars, karaits, kirguisos, etc, s’estengué des de Corea fins a la mar Càspia durant el temps del seu fundador A la mort d’aquest, el 1227, i segons la llei mongol, l’imperi fou dividit entre els fills Jöči, que morí el mateix 1227, rebé els territoris de la confederació kiptxak i la Sibèria occidental, que passaren al seu fill Batu Kan , el kanat del qual, conegut com l’ Horda d’Or , fou islamitzat a mitjan segle XIII i es mantingué fins el 1335 Els emperadors mongols Txagatai rebé el kanat de Karakitai i el…
Badakhxan
Regió
País de l’alta Àsia, que s’estén des del Hindūkush al Pamir i dividit en dues grans regions, per l’alt curs de l’Amudarja: la meridional, actualment compresa al sector NE de l’Afganistan, i la septentrional, compresa a la república autònoma de Badakhshān, al Tadjikistan.
De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea…