Resultats de la cerca

Editora de la revista October des de la seva fundació, és professora d’art modern i teoria a la Universitat de Columbia Entre els llibres que ha publicat, destaquen The Optical Unconscious 1993, The Originality of the Avantgarde and Other Modernist Myths 1985 i A Voyage on the North Sea Art in the Age of the Post-Medium Condition 2000 També és comissària d’exposicions, com ara “L’Informe Mode d’emploi” en collaboració amb Yves-Alain Bois, presentada al Centre Georges Pompidou de París l’any 1996 Ha escrit diversos articles crítics sobre la modernitat, l’escultura del s XX, el treball de…

Fou director de les òperes de Viena, Berlín i Munic i del Festival de Salzburg, on dirigí sobretot òperes de RStrauss, gran amic seu Collaborà amb ell en el llibret de Capriccio, l’estructura de la qual dirigí a Munic 1942 El 1927 dirigí, al Liceu de Barcelona, els concerts commemoratius del centenari de Beethoven

Publicada per MIT Press en anglès, se subtitula Art/Theory/Criticism/Politics Nasqué l’any 1976 com a fòrum per a la presentació i elaboració teòrica del treball cultural posterior a la dècada del 1960 Inicialment fou editada per Annette Michelson, Rosalind Krauss, Douglas Crimp i Joan Copjec A partir de la segona dècada estigué encapçalada per Yve-Alain Bois, Benjamin H D Buchloh, Hal Foster, Denis Hollier, Silvia Kolbowski i alguns dels membres de la primera etapa Al llarg dels diferents números, s’estructura en diversos apartats materialisme històric, crítica institucional,…

Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort —actualment Teatre de l’Òpera de Viena—, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per…

La seva presentació pública tingué lloc el 15 d’agost de 1905 El cor assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc…

Durant un segle i mig fou una literatura eminentment colonial, escrita per anglesos, de la mateixa manera que el país era un conjunt de colònies Al s XVII els temes literaris són bàsicament descriptius, de temes econòmics, de polèmica religiosa i, bé que foren adoptades formes poètiques, en definitiva la temàtica no s’apartà de discussions entre puritans, anabaptistes i calvinistes, i l’únic poeta líric fou Edward Taylor 1644-1729 El s XVIII, bé que aparegueren llibres d’erudició i de filosofia, hom pot dir que és un segle dominat per la política, dins la qual tenen un paper de relleu…

Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via La via…