Resultats de la cerca

S'hi integraren o adscrigueren els centres dependents de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya de Tarragona, Reus i Tortosa El 2002 disposava de 10 centres, 8 a Tarragona i 2 a Reus, i era l’única Universitat de tot l’estat que oferia llicenciatura en enologia i graduat superior en arqueologia, disciplina en la qual destaca per les nombroses excavacions i iniciatives que ha dut a terme, com ara la creació d’un parc arqueològic al jaciment de l’abric Romaní Capellades el 1997, i l’Institut Nacional de…

Germana de l’advocat i activista Vicent Miquel i Diego Filla de mestres, continuà aquesta professió Obtingué el títol l’any 1963 i exercí fins el 2002 a Tavernes de la Valldigna, València i Alcàsser Involucrada des de jove en la recuperació del valencià a l’escola, participà en la creació de la secció de pedagogia de Lo Rat-Penat i del primer Moviment de Renovació Pedagògica de la postguerra al País Valencià Coordinadora i professora de didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, sota…

Mestre de primer ensenyament 1927-73, collaborà en Gaceta de Levante , El Noticiero Regional , Diario de Alicante , Ciudad , Las Provincias , Avant , El Camí , La República de les Lletres i en diversos periòdics sud-americans És autor, en català, d’ Històries casolanes 1950, Narracions alacantines de muntanya i voramar 1959,  Lina Morell, un cas apasionant 1964, Miscellània alcoiana 1964, La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bimillenària 1970,  De la muntanya i de vora mar 1975 i L’etern femení 1978 En castellà va publicar Ducado de Bernia 1954, Rescoldo del Islam 1960,…

Es doctorà el 1975 i fou professor titular d’història moderna a la Universitat de València, d’on fou director del Servei de Publicacions Especialista en l’Antic Règim i la revolució liberal al País Valencià, publicà diversos articles i llibres sobre aquesta qüestió, entre els quals Revolución liberal y revuelta campesina 1977 Treballà, també, l’erasmisme valencià, el comerç amb l’Amèrica colonial o la demografia històrica La Inquisició al País Valencià 1970, Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna 1992 i Els Homes i la terra del País Valencià segles XVI -XVIII 1993…

Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al seu adversari…

Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…

L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà 52 volums en català, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F Almela i Vives, V Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes  1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…

Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…

Vida i obra Estudià filologia hispànica La seva carrera acadèmica es desenvolupà a la Universitat de València fou vicedegà 1986-87 i degà 1987-89 de la Facultat de Filologia, director del Departament de Filologia Espanyola 1992-95, director del Servei de Biblioteques i Documentació 2002-06 i vicerector de Cultura 2010-11 Com a autor teatral, la seva obra és escrita en collaboració amb el seu germà Rodolf Sirera , amb el qual fundà el grup El Rogle 1972-77, i s’inicià amb Homenatge a Florentí Monfort 1972 i amb una àmplia trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la…