Resultats de la cerca

Autor d’una obra prolífica, dirigí films de tema bèllic La patrulla , 1951 Torrepartida , 1956 La fiel infantería , 1959, comèdies turístiques La ciudad no es para mí , 1966 El turismo es un gran invento , 1969 i comèdies eròtiques Black Story , 1971 Yo soy fulana de tal , 1975, sempre al servei de l' establishment franquista

Vida i obra S’inicià a Barcelona en el teatre, però les seves activitats es desenvoluparen principalment a Madrid amb les companyies de Mariquita Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, Tina Gascó, Conchita Montes i Rafael López Somoza El 1947 es casà amb l’actor José María Rodero i formaren la seva pròpia companyia En el cinema debutà el 1943 amb Fin de curso Ignasi F Iquino, i participà a partir de llavors en una quarantena de títols Les seves millors interpretacions les aconseguí a Esa pareja feliz 1951, Luis G Berlanga i Juan Antonio Bardem i Bienvenido, mister Marshall 1952 i Plácido 1961,…

Vida Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad  i La Prensa , fou redactor en cap de la revista Cinema  1946-48 i collaborà a El cine americano  1948 Poeta, novellista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon El correo del rey , 1950 El final de una leyenda , 1950, Miquel Iglesias Ley del mar , 1950, Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre , 1950, Enrique Gómez Dulce nombre , 1951, Antonio Román La forastera , 1951 i,…

Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine  i la principal actriu de…

S'inicià de molt jove als Estudios Chamartín, on fou nomenat cap de producció el 1954, any que s’estrenà el seu primer guió, Como la tierra , escrit en collaboració d’AHurtado Fundador de Pedro Masó Producciones Cinematográficas 1962, al llarg de la seva carrera posterior fou autor i coautor de prop de 150 guions, alguns dels quals foren èxits del cinema espanyol des de la segona meitat dels anys cinquanta fins als primers anys vuitanta Cal destacar-ne els de Las Chicas de la Cruz Roja 1958, de Rafael Julià Salvia Atraco a las tres 1962, Un Millón en la basura 1967, de José Maria Forqué La…

Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945,  Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana  1958, Gulliver en la luna  1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…

Vida Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F Iquino Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro 1951, que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre 1951, Enrique Gómez i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Actuà en dues obres molt populars al costat de Joan Capri,…

Debutà al teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l’actor Fèlix Navarro, en l’obra El anticuario Posteriorment formà part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas En el cinema debutà aquest mateix any amb María Fernanda, la Jerezana , d’E Herreros, iniciant una llarga carrera amb més de dos-cents cinquanta títols Obtingué renom amb L Garcia Berlanga Novio a la vista , 1954 Los jueves, milagro , 1957, Plàcido , 1961, pel qual fou guardonat amb el premi Sant Jordi el 1962 El verdugo , 1963 Vivan los novios , 1970 i Marco Ferreri El pisito , 1959 El cochecito,…

Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…

Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà aquest gènere en…