Resultats de la cerca

Excepte pacte en contrari, també en conserva els cognoms no té drets legitimaris ni pot influir en les legítimes, ocupant en la successió intestada el lloc després del conjuge vidu, amb exclusió dels collaterals

L’Alcorà permet a cada fidel la possessió de quatre mullers legítimes i d’un nombre illimitat de concubines entre les seves esclaves, bé que, en la pràctica, constituïa un privilegi de les classes riques

Es divideixen en armes legítimes , pures , plenes i veritables quan no porten cap brisura o cap altre signe accessori armes brisades , les adoptades per cabalers o bastards armes d’aliança , les afegides a les pròpies per haver-se emparentat amb d’altres famílies, mitjançant unions o contractes matrimonials armes de successió , les incorporades a les pròpies per raó de clàusula testamentària armes substituïdes , les adoptades per virtut de contractes patrimonials o clàusules testamentàries i que forçosament són estranyes a l’agnació de qui les substitueix armes infamades , armes…

Consisteix a sollicitar favors de naturalesa sexual per a si mateix o per a un tercer prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent o anàloga, amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les expectatives legítimes en aquests àmbits En general és comès per homes sobre dones, atès el predomini que el sexe masculí sol tenir en la majoria de les societats, factor al qual de vegades hom afegeix altres de tipus biològic Associat sovint a la violència sexista , es donen tanmateix casos a la inversa, així com entre persones d’orientació homosexual Bé que…

Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…

Fou fundada el 1961 a Londres, on té la seu, per Bertrand Russell , Peter Benenson , Sean Mac Bride i Salvador de Madariaga, entre d’altres És òrgan consultiu de l’ONU, del Consell d’Europa i de la UNESCO El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de la pau per “la seva contribució a l’afermament de les bases de la llibertat i de la justícia i, per això, de la pau en el món”, i el 1978 les Nacions Unides li atorgà el premi de Drets Humans Actua normalment a base d’informes que obté mitjançant la intervenció de delegacions de països que no són directament implicats en l’objecte de l’informe Publica…

Els Entença El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre 1065 Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa 1137 Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller 1131 i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda 1135 descendent potser, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, el seu parentiu…

Fou el resultat final d’una complexa crisi politicosocial, institucional i econòmica iniciada a la segona meitat del segle anterior Entre les causes de fons que contribuïren a enrarir les relacions humanes del país caldria esmentar les rivalitats entre diversos sectors de la noblesa, la lluita entre la Busca i la Biga per ocupar el govern del municipi de Barcelona, les reinvindicacions dels pagesos de remença , que havien trencat l’estructura estable del camp català, i l’enfrontament polític, sobretot a les corts i per motius econòmics, entre els sectors privilegiats del país i la reialesa,…

Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…