Resultats de la cerca

Estudià a les universitats de Copenhaguen i Cambridge i es doctorà en matemàtiques 1920 i en geodèsia 1928 Centrà les seves recerques en la sismologia, camp en el qual s’inicià el 1925 participant en l’establiment d’una xarxa d’estacions sismològiques a Dinamarca i a Grenlàndia De 1929 a 1953 fou directora del departament de sismologia del Reial Institut de Geodèsia que presidí en 1941-44 El 1936 feu la seva contribució més important amb la publicació d’un article en el qual a partir d’anàlisis sismogràfics proposà que l’estructura del nucli de la Terra consta de dues grans zones, el nucli…

Publicà el seu primer volum el 1931, A Garden Revisited , i s’ha distingit especialment com a editor i promotor d’un bon nombre de colleccions de poesia Començà a ésser editor de la mà de Leonard i Virginia Woolf, de qui fou soci a The Hogarth Press, l’editorial que ells fundaren, circumstància que rememora en el volum Thrown to the Woolfs 1978

Estudià literatura comparada a Berlín i feu el doctorat amb el crític Peter Szondi fins a la mort d’aquest Entre el 1979 i el 1982 fou professor a la Universitat d’Amsterdam, i del 1983 al 1988 treballà a l’Institut für Angewandte Theaterwissenschaft de Giessen Posteriorment, entrà com a professor a la Universitat JW Goethe de Frankfurt, d’on acabà essent professor emèrit 2010 Entre els llibres que publicà destaquen els volums Bertolt Brechts ‘Hauspostille’ – Text und kollektives Lesen ‘ Hauspostille  de Bertolt Brecht – Text i lectura collectiva’, 1978, Theater und Mythos Die Konstitution…

La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral En el seu treball Postdramatisches Theater 1999, Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha…

Professor de paleografia a la Universitat de Munic, fou el continuador de l’escola de Ludwig Traube i de Paul Lehmann És autor de nombrosos estudis, els principals aplegats en Mittelalterliche Studien 1981, i d’un important manual de paleografia, Paläographie des romischen Altertums und des abendländischen Mittelalters 1979

Han estat descobertes mitjançant estudis de transmissió de les ones sísmiques Les principals són la de Conrad, a 17 km de profunditat i que separa l’escorça superior de la inferior, la de Mohorovičić, a 32-38 km, i que separa l’escorça del mantell, la de Wiechert-Gutenberg, a 2 900 km, que separa el mantell del nucli, i la de Lehmann, a 5 000-5 200 km, que separa el nucli del nuclèol

Inicià els seus estudis a Boston amb Lotte Lehmann i els continuà a Santa Barbara Després d’haver guanyat el Metropolitan Opera National Council Auditions 1958, debutà com a mezzosoprano  el 1960 a l’Òpera de París interpretant el personatge d’Amneris a l’ Aïda , de Verdi Fou la primera cantant negra que actuà a Bayreuth, i ho feu el 1961 amb el paper de Venus de Tannhäuser , al costat de Victòria dels Àngels Inicià aleshores una brillant carrera Salzburg, 1964 Scala de Milà, 1966, etc en la qual ha combinat els papers de mezzosoprano amb els de soprano dramàtica, amb un repertori que ha…

Demostrà el seu vessant còmic a la televisió, en sèries com Soap o el cèlebre programa Saturday Night Live Després de tenir un primer personatge protagonista rellevant a la comèdia d’acció Running Scared 1986, de P Hyams, intervingué en pellícules com ara Throw Momma from the Train 1986, de D De Vito Memories of Me 1988, de H Winckler When Harry Met Sally 1989, de R Reiner City Slickers 1991, de R Underwood Hamlet 1996, de K Branagh Father’s Day 1997, d’I Reitman Deconstructing Harry 1997, de W Allen My Giant 1998, de M Lehmann Analyze This 1999, de H Ramis, i la seva…

Actuà des de molt jove en el teatre, però la seva gran oportunitat no arribà fins el 1968 amb Hair Dos anys després debutà en el cinema i esdevingué la musa de Woody Allen, que li dedicà un film, Annie Hall 1977, amb el qual aconseguí l’Oscar Ha actuat, entre d’altres, en els films Looking for Mr Goodbar 1977, de R Brooks, Reds 1980, de W Beatty, Shoot the Moon 1981, d’A Parker, Mr Soffel 1984, The Little Drummer Girl 1984, Crimes of the Heart 1986, Baby Boom 1987, Radio Days 1987, The Good Mother 1988, The Lemon Sisters 1989, The Godfather III 1990, The Father of the Bride 1991, Manhattan…

Estudià a Grayshott, Holt i Oxford A Berlín conegué l’antropòleg i psicòleg Layard, la influència del qual és visible en els primers llibres Poems 1930 i The Orators 1932, i persisteix en reculls posteriors Tornat d’Alemanya, fou professor a Anglaterra i a Escòcia després intervingué en la preparació de pellícules documentals, per a les quals escriví comentaris en vers Durant la Guerra Civil Espanyola fou sanitari a les files republicanes El drama The Dance of Death ‘La dansa de la Mort’, 1933 i el recull de poemes Look, Stranger ‘Foraster, mira, 1936 són les obres més importants que publicà…