Resultats de la cerca
Es mostren 642 resultats
arts liberals
Educació
Les set disciplines en què Marcià Capel·la (segle V) dividí els coneixements humans i que corresponien aproximadament a les ensenyances impartides des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).
A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts considerades com a arts ,…
Liberals d’Andorra
Política
Partit polític andorrà creat el 1992 amb el nom d’Unió Liberal.
En solitari, en coalició o en minoria ha governat ininterrompudament el Principat des de l’entrada en vigor de la Constitució 1993 fins el 2009 De tendència liberal conservadora, ha estat presidit successivament per Marc Forné i Molné fins el 2005, el qual fou cap de Govern del 1993 al 2005 Aquest any fou substituït en ambdós càrrecs per Albert Pintat i Santolària Des del 1994 és membre de la Internacional Liberal, i el 2001 canvià el nom pel de Partit Liberal d’Andorra PLA El 2008, juntament amb exmilitants del Partit Socialdemòcrata d’Andorra i representants del Centre Democràtic Andorrà,…
Partit de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Política
Partit polític liberal i centrista d’àmbit europeu.
Agrupa una cinquantena de partits, la majoria dels quals són d’estats membres de la Unió Europea, bé que també n’hi ha d’altres estats, com ara Jabloko Rússia o el Liberals d’Andorra Tingué com a precedent la federació de partits liberals europeus creada el 1976 en les primeres eleccions al Parlament Europeu Amb els noms successius d’Europeus Liberals i Demòcrates ELD, Europeus Liberals, Demòcrates i Reformistes ELDR i Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes PELDR, que mantingué fins el 2012, quan adoptà la…
Renovar Europa
Política
Grup polític del Parlament Europeu que agrupa formacions liberals d’estats membres de la Unió Europea.
Fou fundat el juliol del 2004 amb el nom d’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa ALDE, nom que conservà fins a les eleccions del maig-juny del 2019, que adoptà l’actual El grup és format sobretot per membres del Partit de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa i del Partit Demòcrata Europeu , que al seu torn acullen partits dels estats membres de la mateixa orientació Presidit fins el 2009 per l’escocès Graham Watson, des d’aquest any ocupa el càrrec Guy Verhofstadt Fins el 2014 fou la tercera força al Parlament Europeu, amb una representació…
quadrivi
Educació
A l’edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.
El mot apareix per primera vegada en Boeci, i el seu ensenyament, juntament amb el trivi, es difongué des del segle IX, quan les arts liberals foren considerades la base de l’ensenyament escolàstic Escolàstica
El Mole
Periodisme
Periòdic satíric d’idees liberals en català, aparegut a València l’1 de febrer de 1837, fundat i redactat per Josep Maria Bonilla.
Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla…
foc de Castelló
Militar
Acció militar ocorreguda prop de Castelló d’Empúries, la nit del 3 de novembre de 1874, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya, que defensava la població.
L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals Savalls fou felicitat pel bisbe Caixal i pel pretendent Carles VII i feu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer
guerra dels Malcontents
Història
Alçament armat promogut el 1827 a Catalunya pels ultrareialistes, que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals.
Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la…
protestantisme liberal
Cristianisme
Denominació amb què són coneguts els corrents teològics protestants, sobretot luterans, encaminats a conciliar la teologia amb les idees liberals dels s. XVIII i XIX i vivament combatuts per les posicions tradicionals i ortodoxes.
Partint d’un estudi del cristianisme com a fet històric i amb mètodes exclusivament històrics i filològics, els primers teòlegs liberals David Friedrich Strauss, Ferdinand Christian Baur, Bruno Bauer es basen en la filosofia de la religió de FSchleiermacher, en el Romanticisme de FWJSchelling i en l’idealisme hegelià En foren els màxims representants els deixebles d’ARitschl, Ernst Troeltsch i Adolf von Harnack, l’un dedicat a les qüestions d’història cultural i social i l’altre més sensible a la història dels dogmes Lligats a aquestes posicions hi ha diversos corrents més…
Internacional Liberal
Federació internacional d'organitzacions i de partits liberals.
Fou creada el 1947 Té més d'un centenar de membres repartits en els quatre continents En l’àmbit dels Països Catalans, en formà part l'antiga Unió Mallorquina UM i també en són membres, des del 1994, el Partit Liberal d'Andorra i, des del maig del 2005, Convergència Democràtica de Catalunya Es defineix com una organització defensora dels valors democràtics i de l’economia de mercat La seu és a Londres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina