Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
acantodàctils
Zoologia
Gènere de llangardaixos de la família dels lacèrtids.
Habiten a les zones desèrtiques del nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la península Ibèrica Es caracteritzen pel fet de tenir els dits de les potes posteriors envoltats d’escates allargassades que els permeten de córrer ràpidament per la sorra
àguila marcenca

Una àguila marcenca menjant-se una serp
© Fototeca.cat
Ornitologia
Àguila amb el cap arrodonit, que recorda el duc.
Té la part inferior blanca i la superior bruna S'alimenta de serps, llangardaixos, granotes, etc Nia a la península Ibèrica i és freqüent a tota l’Europa meridional
John Harold Ostrom
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Yale, revolucionà el coneixement sobre la biologia evolutiva dels dinosaures quan a final dels anys seixanta impulsà la hipòtesi que aquests rèptils tenien molt més en comú amb els ocells que no pas amb els llangardaixos, i que eren animals molt més actius que hom no els havia considerats fins aleshores Les seves idees foren popularitzades pel seu deixeble, Robert T Bakker, i s’assentaren sobre la descoberta del Deinonychus, gènere de dinosaures carnívors amb esquelet apendicular, amb molts trets típics dels ocells
serval
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids, de cap petit amb orelles grosses, fosques i arrodonides i cua curta, de pèl groguenc amb taques fosques, llevat de les parts inferiors i el musell, de color blanc.
Pot arribar a tenir una longitud total de 150 cm i una alçada de 50 cm Viu a la sabana africana, a Algèria i al sud del desert del Sahara S'alimenta al vespre i a l’alba de petits rosegadors, ocells, antílps joves i llangardaixos Les femelles pareixen dos o tres petits després d’una gestació de 9 a 11 setmanes S'emancipen de la mare quan tenen un any i s’estableixen en un territori propi Els seus predadors són lleopards, gossos i l’espècie humana S'ha extingit d’algunes zones de Sud-àfrica
lacèrtids
rèptil escatós saure lacèrtid: llargandaix comú
© Fototeca.cat
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels saures que atenyen uns 10-70 cm de longitud, amb el cos llarg i àgil, les extremitats ben desenvolupades i proveïdes de cinc dits prims i amb ungles.
La cua és llarga, punxeguda, fràgil i regenerable, els ulls tenen parpelles mòbils, el timpà és molt destacat, la llengua bífida i evaginable, les dents soldades a la vora interna de les mandíbules, el cap revestit de plaquetes allargades i regulars i el dors del cos cobert de plaquetes molt petites o escates imbricades N'hi ha nombrosíssimes espècies, que habiten a Europa, Àsia i Àfrica Entre les més característiques hi ha els llangardaixos i les sargantanes A l’illa canària de Gomera es trobaren l’any 2000 sis exemplars del llangardaix Galliota gomerona , una espècie que es…
parc nacional de Las Cañadas del Teide

Vista general del parc nacional de Las Cañadas del Teide
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona de l’illa de Tenerife, a la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, de 13 571 ha, que fou declarada parc nacional el 1954.
El seu territori es divideix entre els municipis de La Orotava, Guía de Isora, Santiago del Teide i Icod de los Vinos Comprén el volcà del Teide 3718 m i el vell cràter de las Cañadas, que resta uns 1700 m per sota El parc rep el seu nom de les carrerades que les successives erupcions volcàniques crearen als vessants del Teide El paisatge és àrid i volcànic La vegetació és constituïda fonamentalment per extensions de matollar de genísties especialment retama , mentre que els arbres són escassos bàsicament pi i cedre canari La fauna és escassa, amb domini dels llangardaixos, i d’…
la Pedrera
Jaciment paleontològic
Jaciment del Cretaci inferior situat a prop de Santa Maria de Meià (Noguera).
La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos dels grups dels crossopterigis Holophagus , dels holostis Caturus, Ophiopsis, Lepidotes, Urocles, Vidalamia i d’altres i…
Roger Mas i Solé

Roger Mas i Solé
© Xell Mas
Música
Cantant i músic.
Inicià els estudis de música a cinc anys, i posteriorment participà com a clarinetista i saxofonista en nombrosos gires amb diferents formacions Inquiet i inclassificable, compositor particular i personal, combina la cançó d’autor catalana i europea amb bagatge anglosaxó Ha esdevingut un dels cantautors de referència de Catalunya amb els enregistraments Les flors del somni 1997, Casafont 1999, Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells 2001, dp 2002, Mística domèstica 2005, premis Altaveu i…
ictiosaures

Ictiosaure
© Fototeca.cat
Paleontologia
Ordre de rèptils adaptat a la vida aquàtica, amb les extremitats transformades en aletes.
El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com probablement ho feien els…
dolicosaure
Paleontologia
Nom donat a uns rèptils escatosos del grup dels anguimorfes, del subordre dels saures, caracteritzats pel cos serpentiforme amb el coll molt llarg i les potes curtes, com els llangardaixos.
Menaven una vida amfíbia, i visqueren durant el Cretaci