Resultats de la cerca

Fou concursant assidu dels certàmens literaris que hom celebrà a València al s XVI La seva producció conservada figura en el volum Obres contemplatives en llaors de la Santíssima Creu 1515 Era un escriptor de versificació fàcil, dins una tradició religiosament tòpica

Ciutadà de Xàtiva És autor d’una Resposta en llaor de la Verge Maria mirant a la joia , publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria València, 1474 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Exercí de metge La seva poesia és d’arrel tradicional, amb reflexos de Carner Publicà Els meus racons de Vic 1947, La finestra oberta 1954, Llaors i ofrenes 1956, Poemes de tarda 1964 i Secrets 1970 Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic 1962 i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents 1973

Fill de l’impressor Josep Ferrer i d’Orga , defensà, com el seu pare, la prioritat de València en la introducció de la impremta féu nombroses edicions de bibliòfil, entre les quals es destaca una reimpressió del llibre Trobes en llaors de la Verge Maria 1894 És autor d’un Resumen histórico de las fundaciones establecidas en Valencia desde 1825

Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola i copiades en 1507-08 a Riudellots Conté peces de tema nadalenc, llaors i invocacions a la Mare de Déu Dues es relacionen amb temes de la Passió i, almenys quatre, amb el teatre nadalenc Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca Una de les poesies sembla d’origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farcida escrita en llatí i amb comentaris en català la resta és en català Ha estat editat per ECGirbal 1889-92, per Ernest Moliné i Brasés segurament el 1906, i per Josep Romeu…

Autor de la convocatòria en vers d’un certamen poètic per a promoure una croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició intitulada Arbre molt sant, en qual ha bé granat , en què el tema de la croada a Constantinoble és sobreentès en les llaors de la creu El 1450 mantingué una tençó amb Joan Fogassot, arbitrada per Ramon de Cardona i Lleonard de Sors, sobre el dilema de perdre la dama estimada o bé un amic També se’l considera autor del poema No sap ques fa sinó cell qui Déu prega , tradicionalment atribuït a Lleonard de Sors Bibliografia Bourland, CB 1909 “The…

La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la collectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars i profanes…

En 1443-55 fou ambaixador del Magnànim a Castella i, després, a Itàlia Regnant Joan II, intervingué en el reconeixement de Ferran de Nàpols pel papa 1458, en la reconciliació del 1460 entre el rei i el seu fill Carles i en les negociacions de la concòrdia de Vilafranca el 1461 Durant la guerra civil de 1462-72 fou un dels millors generals de Joan II es distingí especialment en la defensa de la força de Girona 1462, en l’expugnació d’Ulldecona i la capitulació de Tortosa 1466 Joan Berenguer de Masdovelles li dedicà una poesia sobre la fidelitat al rei 1464 El 1468 fou governador, i en 1472-78…

Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al seu adversari…

Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…