Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
transil·luminació
Il·luminació, per transparència, d’una cavitat, especialment en l’amnioscòpia i en l’observació dels sins de la cara, per mitjà d’un llum elèctric que hom introdueix a la boca.
il·luminació
Electrònica i informàtica
Física
Magnitud fotomètrica igual al quocient entre el flux lluminós que incideix en una superfície i el valor d’aquesta superfície.
La illuminació és, doncs, E = dI/ds La unitat de mesura és el lux, i a vegades hom empra el fot
il·luminació
Teatre
Art i tècnica d’il·luminar un espai escènic.
Bé que en el teatre grec i romà era aprofitada la llum del dia, hom emprava altres sistemes per a aconseguir efectes especials En els drames litúrgics els elements normals d’illuminació torxes, teies, etc tenien un valor simbòlic El teatre de l’Opéra, de París 1822, utilitzà per primera vegada la llum de gas La incorporació de la llum elèctrica 1846 creà un problema d’ombres, que hom volgué resoldre amb el sistema tetracolor llum blava, groga, blanca i vermella, però no fou resolt fins el 1883, amb la utilització, al Teatro alla Scala de Milà, dels llums d’arc voltaic i els reflectors
il·luminació
Electrònica i informàtica
Acció d’il·luminar un local, un edifici, un carrer, etc, amb llum artificial.
La tècnica que tracta dels aspectes tèoric i pràctic de la illuminació en general és anomenada luminotècnia El nivell d’illuminació necessari en un lloc depèn de la classe de treball o de les característiques de l’ambient Per a l’establiment d’un sistema d’illuminació cal tenir en compte les característiques dels focus lluminosos, llur distribució, el nivell d’illuminació desitjat, etc La illuminació produïda per un focus d’intensitat I en una superfície puntual, situada a una distància r , i que forma un angle α respecte a la direcció del flux, val E = I/r 2 cos α llei del cosinus Segons…
quantitat d’il·luminació
Electrònica i informàtica
Magnitud fotomètrica igual al producte de la il·luminació pel temps que hom considera.
pol d’il·luminació
Astronomia
Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre, de manera que el valor de la latitud del punt és el de la declinació de l’astre i el valor de la seva longitud és el de l’angle horari de l’astre.
El pol d’illuminació és la projecció geomètrica de l’astre i és, per tant, el punt en el qual la recta imaginària que uneix l’astre i el centre de la Terra talla, en un moment determinat, l’esfera terrestre És anomenat també punt astral i és el centre del cercle d’altures iguals d’un astre en un instant determinat
camp de plena il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistemà òptic feixos que travessen les lents del sistema sense ésser limitats (vinyetats).
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objete el con determinat en unir els contorns de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada En els instruments òptics és molt convenient que el camp de definició coincideixi amb el camp de plena illuminació, per tal d’evitar el vinyetatge, la qual cosa s’aconsegueix, en els telescopis i microscopis, collocant el diafragma a les imatges reals intermèdies, i, en les cambres fotogràfiques, en el pla focal de l’objectiu
camp de mitjana il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistema òptic feixos la meitat dels quals no travessa el sistema per tal com és obstruïda per la llucana d’entrada.
teoria de la il·luminació
Filosofia
Teoria epistemològica, proposada per Agustí d’Hipona, segons la qual l’ànima només pot conèixer la veritat gràcies a un acte d’il·luminació directa de Déu que li permet d’intuir l’intel·ligible.