Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
bombardeig
Bombardeig amb míssils
© NATO
Militar
Acció de bombardejar.
El bombardeig, que té normalment un objectiu terrestre —bé que també pot ésser l’objectiu una formació naval o àdhuc un vaixell—, pot ésser efectuat de terra estant artilleria , míssil , des d’un vaixell bombardeig naval , o per l’aviació bombardeig aeri Hom tendeix a reservar especialment el mot bombardeig per al bombardeig aeri, pel fet que ha esdevingut el de més valor tàctic en la guerra moderna
Strategic Armament Reduction Treaty
Tractat signat per limitar la proliferació d’armament estratègic, és a dir, míssils de llarg abast, míssils balístics llançats des de submarins i grans bombarders.
Després de l’acord START I , signat l’any 1991 pels EUA i l’URSS a partir de les Strategic Arms Reduction Talks , l’any 1992 Rússia, Ucraïna, Bielorússia i el Kazakhstan signaren, conjuntament amb els EUA, un protocol de l’acord START I pel qual els hereus de l’arsenal nuclear soviètic acceptaven les obligacions subscrites per l’URSS en signar el tractat El protocol fou ratificat pels parlaments d’aquests països durant el 1992 i el començament del 1993, excepte en el cas d’Ucraïna, que ho féu el 1994 Aquest retard fou provocat pel dubte entre els polítics ucraïnesos de la conveniència de…
autoguiatge
Militar
Sistema de guiatge de determinats míssils o projectils.
En l' autoguiatge actiu , el míssil incorpora un emissor d’energia, normalment un radar, que el guia cap a l’objectiu en funció de les dades proporcionades per l’ona que aquest reflecteix En l' autoguiatge passiu , el míssil s’orienta per l’energia que emet el fitó aquest és el cas dels míssils autoguiats terra-terra, que es guien pels raigs infraroigs que emet la tobera de l’avió
antimíssils
Militar
Dit del míssil o sistema d’arma utilitzat per a la intercepció dels míssils enemics.
Al final de la dècada dels seixanta del s XX, tant els EUA com l’URSS havien posat a punt míssils antimíssils que, generalment mitjançant explosions nuclears, podien destruir ICBM Inter-Continental Ballistic Missile enemics a la darrera fase de la seva trajectòria Aquests sistemes, dits ABM Anti-Ballistic-Missile, el desenvolupament dels quals fou paralitzat el 1972 per acord entre les dues superpotències, disposaven d’exemplars com el Nike-X americà i el Galoix soviètic, que malgrat no ésser capaços de deturar un atac, podien interceptar míssils intercontinentals…
submarí
Tall esquemàtic d’un submarí atòmic nord-americà, armat amb míssils Polaris: 1, hèlix; 2, timó; 3, timó de profunditat; 4, cambra de motors; 5, reactor nuclear; 6, estabilitzador giroscòpic; 7, cambra de míssils; 8, schnorchel ; 9, antena de ràdio; 10, cambra de navegació; 11, periscopi; 12, pont; 13; cambra d’allotjament; 14, cambra de torpedes
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra especialment concebut i construït per a poder-se submergir i navegar i combatre sota l’aigua.
Fins al principi del s XX hom distingia el vaixell dotat de bones qualitats per a la navegació de superfície, que disposava d’una elevada flotabilitat i només se submergia ocasionalment submergible , el vaixell especialment dissenyat per a navegar submergit, amb una flotabilitat molt reduïda i que només navegava accidentalment en la superfície i amb unes qualitats marineres molt dolentes submarí , i el vaixell especialment construït per a submergir-se tot deixant la part alta de la seva superestructura a flor d’aigua vaixell de superimmersió En els submarins moderns, han estat…
Atlas
L’Atlas 5 camí de la base de llançament (2018)
NASA
Astronàutica
Nom d’una sèrie de míssils balístics intercontinentals nord-americans, que han estat emprats també per a llançaments espacials.
N'han existit diferents models, que porten lletres indicatives D, E i F El primer vol tingué lloc a cap Canaveral l’11 de juny de 1957, i fou declarat operacional en la versió Atlas D a la fi del 1959 Les configuracions E i F entraren en servei en el període 1961-62 Els míssils Atlas operacionals foren retirats progressivament del servei durant el període 1964-65 i substituïts pels míssils Minuteman i Titan L' Atlas , modificat convenientment, ha servit en diverses missions espacials, per exemple, com a coet llançador per als vols orbitals Mercury Diferents trams…
bombarder
Característiques dels principals bombarders
©
Militar
Dit de l’avió militar destinat al bombardeig, la càrrega del qual és constituïda principalment per bombes i míssils; sol anar proveït d’aparells electrònics per a confondre els dispositius de detecció enemics.
Ultra que radi d’acció, capacitat de càrrega, autonomia i sostre han d’ésser el més elevats possible, cal que el bombarder sigui capaç de volar a una gran velocitat per damunt de l’objectiu i de llançar les bombes amb precisió Hom classifica els bombarders en mitjans i estratègics , segons que el radi d’acció no arribi a 5000 km o que ultrapassi aquesta xifra malgrat tot, fins a la Segona Guerra Mundial hom feia la classificació atenent més la capacitat de bombes que no pas el radi d’acció, i, així, eren anomenats bombarders lleugers, mitjans i pesants El concepte de bombarder lleuger ha…
Trident
Família de míssils balístics, de fabricació nord-americana, que poden ésser llançats des d’un submarí submergit i que actualment formen part de l’armament dels submarins estratègics de les marines dels EUA i la Gran Bretanya.
Al principi foren installats en substitució dels míssils Polaris L’any 1983 entrà en servei el primer submarí de la sèrie Ohio especialment dissenyat per a utilitzar els Trident IC/4 , amb un abast de 7400 km i 8 càrregues de 100 kt Al mateix temps hom adaptà vuit submarins de la sèrie Lafayette per a utilitzar aquest nou míssil i retirà els Polaris encara operatius L’any 1988 hom inicià els vols de prova del Trident IID-5 , que substituïren els Trident IC/4 als submarins de la sèrie Ohio Els submarins estratègics de l’armada britànica estan equipats amb els Trident D-5
míssil balístic intercontinental
Míssil de terra amb càrrega nuclear d’un abast superior als 5 600 km.
Els primers míssils foren desenvolupats per la Unió Soviètica l’any 1958 Atlas, i l’any següent els EUA fabricaren els primers Minuteman Als anys setanta la Xina esdevingué el tercer estat a posseir aquests míssils, bé que posteriorment els míssils de propulsió submarina submarine-launched ballistic missile SLBM desenvolupats, a banda d’aquests tres estats, també per França i la Gran Bretanya, tenen un abast i una potència similars El 1991 les negociacions START entre els EUA i l’URSS succeïda des del 1991 per Rússia acordaren la reducció progressiva d…
míssil
Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó…