Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
maceració
Alimentació
Farmàcia
Operació consistent a posar en contacte amb un líquid una substància vegetal o animal (fulles, tiges, òrgans) prèviament esmicolada, per extreure’n els principis actius.
El líquid de maceració pot ésser aigua o una mescla d’alcohol i aigua a la temperatura ambient, a la qual hom afegeix sovint un àcid o un àlcali per facilitar-ne l’extracció Constitueix la primera etapa de la lixiviació
maceració
Biologia
Ablaniment i descomposició dels teixits o òrgans en l’aigua o en un altre líquid.
digestió
Farmàcia
Operació de farmacotècnia consistent en l’extracció dels principis actius d’una droga mitjançant un solvent.
Hom procedeix per maceració, amb agitació a una temperatura de 30° a 45°C
pap
Anatomia animal
Dilatació en forma de bossa que presenta l’esòfag dels ocells entre la gola i l’estómac.
Els aliments hi sofreixen una maceració preliminar abans de passar a l’estómac
tintura
Farmàcia
Preparat galènic fet per extracció mitjançant alcohol diluït del contingut soluble i actiu de parts de plantes o animals.
La majoria són preparades al 10% Són obtingudes per maceració i lixiviació de la planta triturada, d’una manera anàloga a l’emprada per als extrets
bàlsam catòlic
Farmàcia
Preparat galènic antic, d’ús general, conegut també amb el nom de tintura alcohòlica de pericó vulnerària
.
És obtingut per maceració de mirra, benjuí, bàlsam de Tolú, càlam i pericó té acció excitant i hemostàtica, i hom l’aplica a ferides i plagues
bistorta
bistorta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de rizoma gruixut i carnós, doblegat en forma de S, de tija simple, de 20 a 60 cm, amb fulles basals peciolades i ovatooblongues, i espiga terminal compacta, de flors roses.
El rizoma, ric en tanins i midó, és un bon astringent, emprat en forma de maceració en aigua, per a rentats, o en vi, contra diarrees, etc Viu als prats d’alta muntanya
elixir
Farmàcia
Licor medicamentós compost de distintes substàncies medicinals dissoltes en un alcohol del 10% al 15%.
Hom els obté per maceració o destillació de les substàncies a extreure Actualment són en desús, bé que eren molt nombrosos en les antigues farmacopees Sovint hom pot considerar-los com a tintures vegetals compostes i dosificades per facilitar-ne l’administració Els més coneguts són el paregòric i el de Ringelmann
bíter
Alimentació
Beguda alcohòlica aromatitzada amb substàncies amargues de diferents tipus (pell de taronja, arrel de genciana i de ruibarbre, senet, càlam, àloe, quinina), a la qual hom afegeix campetx per tal de donar-li un color vermellós.
És obtinguda per maceració, extracció o percolació en una solució hidroalcohòlica, si bé, els últims anys, s’ha comercialitzat amb èxit la mateixa beguda sense alcohol El contingut mitjà d’alcohol és del 4% És presa generalment com a aperitiu, per l’acció estimulant dels seus principis amargants sobre les papilles gustatives Un nombre molt petit de bíters són medicinals, bé que de valor terapèutic molt baix
vermut
Alimentació
Enologia
Vi aromatitzat amb substàncies vegetals que li donen tast amarg.
Les plantes i les parts dels vegetals que hom hi posa són molt variades plantes senceres o fulles marduix, melissa, orenga, etc, arrels angèlica, genciana, etc, fruits celiandre, anís estrellat, nou moscada, etc, flors clau d’espècia, camamilla, etc, escorça i fusta quina, canyella, etc Hom el prepara per maceració o dissolució d’extractes de plantes i el deixa reposar per tal que es clarifiqui i assoleixi l’aroma característica Pot ésser dolç 12-20% de sucre o sec 3-5% de sucre El seu grau alcohòlic és de 15 a 20 Hom ha emprat donzell per a elaborar-lo, però ha estat abandonat, a causa de la…