Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Tomàs Ascheri
Història
Obrer italià resident a Barcelona.
Milità a les files anarquistes bé que fou acusat d’ésser confident del governador civil i fou detingut després d’ésser llançada una bomba contra una processó al carrer de Canvis Nous de Barcelona juny 1896 Empresonat al castell de Montjuïc, fou un dels qui sofriren més maltractaments i, tot i no ésser veritat, reconegué la seva culpabilitat i la d’altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el procés de Montjuïc Fou afusellat el 4 de maig de 1897
Josep Panyella
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà.
Ingressà a l’orde franciscana, a Barcelona, on professà el 1776 Destinat a Amèrica, arribà al Colegio de San Fernando Mèxic, collegi apostòlic de missions, des d’on marxà a San Francisco el 1797 Anà a la missió de San Diego, on romangué fins el 1803, any en el qual tornaria al Colegio de San Fernando La seva experiència missional no tingué èxit acusat de maltractaments pels neòfits de San Diego, Fermín Francisco de Lasuén, president de les missions californianes, tot i no admetre les acusacions, separà Panyella de les tasques missionera El 1809 tornà a Catalunya
Manuel Archs
Història
Dirigent obrer de Sants.
Després de l’afusellament de Paulí Pallàs octubre del 1893 i de les bombes del Liceu novembre del 1893, Archs, juntament amb nombrosos dirigents obrers i coneguts militants anarquistes, fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc Archs, ensems amb Josep Codina, Marià Cerezuela, Josep Sàbat, Josep Bernat i Jaume Sogas, després d’ésser víctima de maltractaments, fou condemnat a mort en el judici del 29 d’abril de 1894 i executat el 21 de maig Abans de morir escriví una carta al seu fill 17 de maig de 1894, on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació…
resiliència
Educació
Psicologia
Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius.
En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l’equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d’adaptació que els permeten suportar-les i superar-les Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un mecanisme de protecció enfront de l’estrès Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte A partir del 1970, als Estats Units aparegué la denominació personalitat resistent hardiness…
violència sexista
Sociologia
Agressió física o greuge moral protagonitzat per una persona en contra d’una altra del sexe oposat.
El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que pot donar-se violència…
Magdalena Oranich i Solagran

Magdalena Oranich i Solagran
Dret
Advocada i política.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1968, cursà també la carrera de periodisme Ha desenvolupat la seva tasca professional en el camp del dret de família Durant el franquisme defensà, entre altres presos polítics, Salvador Puig Antich i Juan Paredes Manot, Txiki , juntament amb el seu marit, l’advocat Marc Palmés Posteriorment, s’ha distingit en la lluita pels drets de la dona i per la igualtat de gènere, i ha representat multitud de víctimes en casos de violacions i en processos contra maltractaments, agressions o avortaments Se significà en aquest camp en el…
Carles Gonzàlez i Botet
Militar
Militar.
Destinat a Cuba, arribà l’any 1859, amb el grau de capità Fou acusat d’haver-se apropiat diners del tresor públic i sotmès a consell de guerra Aconseguí la llibertat, però a canvi de comandar les accions contra la guerrilla a la zona d’El Cobre Expeditiu i sanguinari, ordenà les matances de San Juan de Wilson, el febrer de 1870 Arran de la seva conducta, fou acusat i condemnat a presó, però els jutges li atorgaren l’absolució El 1873, amb els grau de tinent coronel i comandant d’infanteria, tornà a ser acusat d’apropiació indeguda de cabals públics El mateix any el Consell Suprem de Guerra el…
Eulàlia Lledó i Cunill

Eulàlia Lledó i Cunill
Sociologia
Fiolòloga.
Doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exerceix de mestra de secundària i collabora amb diferents universitats S'ha dedicat especialment a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, i també a analitzar-ne la repercussió que tenen en l’ensenyament Respecte a la literatura, fa crítica literària, conferències, ponències, escriu articles i ressenyes sobre diferents aspectes de la literatura, principalment sobre les escriptures femenines Cal destacar-ne Dona finestrera 1997, Dona balconera A les penes, llibreries 2007 i Sor…
estrès
Psicologia
Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d’amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).
Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual, com ara l’…
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…