Resultats de la cerca

És menor en els antròpodes -gorilla, orangutan, ximpanzé i gibó- que en l' Homo sapiens , i, en aquesta espècie, és menor en l’home que en la dona

En els ciclòstoms constitueix el suport cartilaginós de les bosses branquials, el qual és unit al crani per la part superior En els peixos consta de set arcs, anomenats arc mandibular, arc hioidal i arcs branquials L’arc mandibular integra la mandíbula, i és format pel cartílag de Meckel, que forma la mandíbula inferior, i el cartílag palatoquadrat o mandíbula superior L’arc hioidal forma el suport antena de la primera brànquia, i en els peixos de suspensió hiostílica i amfistílica constitueix la totalitat o una part del suport de l’arc mandibular…

Fou professor de fisiologia i anatomia a la Universitat de Halle an der Saale Féu treballs d’anatomia comparada, descobrí el diverticle del budell petit 1809 i descriví el cartílag de l’arc mandibular És autor de sis tractats d’anatomia

Les potes del cinquè parell són reduïdes, i el rostre i les pinces, dentats Els individus de l’espècie Galathea strigosa són vermells, amb bandes transversals i taques blaves, i el segon artell de l’endopodi de l’últim apèndix mandibular és més curt que el primer i portador de dues grans dents a la seva vora interna Habita als fons sorrencs, des de 40 m fins a 600 m de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània

Els tres tipus més importants de suspensió mandibular , la qual evoluciona considerablement en l’escala filogenètica, són la hiostílica, l’amfistílica i l’autostílica En la suspensió hiostílica , pròpia dels peixos osteïctis i de la major part dels condrictis, s’intercala, com a suspensor, entre la mandíbula i el neurocrani, l’hiomandibular segment dorsal de l’arc hioide, i la connexió és reforçada mitjançant lligaments En la suspensió amfistílica , pròpia d’alguns condrictis, com la bocadolça, actua com a suspensor, ultra l’hiomandibular, l’extrem caudal del quadrat En la…

En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o sia a l’esquelet de la…

El cos és format per una cara plana, al centre de la qual hi ha la boca, i una cara convexa, a l’àpex de la qual s’obre l’anus Al voltant d’aquestes obertures hi ha una zona membranosa, anomenada periprocte la que envolta l’anus, i perístoma , la de la boca Les plaques que envolten el periprocte formen el calze, que comprèn cinc plaques basals o genitals i cinc plaques radials A les plaques basals s’obren els orificis genitals una d’aquestes plaques és la madrepòrica La corona és formada per cinc sèries de dobles plaques ambulacrals que alternen amb cinc dobles sèries de plaques…

Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules El neurocrani consta del condrocrani , cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu Consta només d’una carcassa cartilaginosa que forma les…

Tracta, per tant, d’una branca evolutiva actualment representada per una única espècie, Homo sapiens , però que en el decurs del temps s’ha diversificat, donant formes que s’extingiren i altres que anaren canviant pels mecanismes biològics de l’evolució Les proves que mostren que l’home s’origina a partir d’un avantpassat comú amb alguns pòngids són irrefutables i provenen de camps tan diferents com l’anatomia comparada, l’embriologia, la paleontologia, la genètica o la bioquímica, integrats en l’antropologia física o biològica Evolució dels homínids fins a l’home actual La semblança…

Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…