Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Enric Masip i Borràs

Enric Masip i Borràs
© Fototeca.cat
Handbol
Jugador d’handbol.
Es formà en el Granollers, equip en el qual jugà del 1985 al 1990 El 1990 fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, en el primer equip del qual acabà la seva trajectòria com a jugador Destacà en la posició de primera línia Fou un dels pilars de l’equip dirigit per Valero Ribera, considerat el millor de la història del club i de l’handbol mundial, i que dominà l’handbol europeu i estatal la dècada de 1990 Fou escollit tres vegades jugador més valuós i ha estat l’únic jugador amb més de mil gols al mateix equip El seu palmarès com a jugador és molt extens Amb el FC Barcelona guanyà sis Copes d’…
,
Genoveva Masip i Torner

Genoveva Masip i Torner
© Ared, Fundación para la Reinserción de Mujeres
Cristianisme
Religiosa.
Ingressà el 1944 a la Companyia de les Filles de la Caritat , on començà la seva activitat com a mestra en una escola de Barcelona Posteriorment retornà a Sabadell, on fou directora de la Casa de la Caritat De nou a Barcelona el 1967, compaginà els treballs dins l’orde amb les tasques d’assistència social L’any 1980 creà al barri de la Barceloneta el Centre de Convalescència Nostra Senyora de Montserrat, dedicada als drogoaddictes Gestionat des del 1984 per les Filles de la Caritat, donà lloc a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, de la qual el 1993 l’orde n’esdevingué titular Per…
Paulí Masip i Roca
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Fou director d’"El Sol” i de “La Voz” de Madrid i durant la guerra civil de 1936-39, de “La Vanguardia” de Barcelona Exiliat a Mèxic, hi publicà novelles, com El diario de Hamlet García 1944, i obres teatrals El Emplazado 1943, El hombre que hizo un milagro 1944 És autor també de diversos guions cinematogràfics per a pellícules de Jorge Negrete
Xavier Grau i Masip
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on anys després exercí durant un temps com a professor S’inicià en l’art conceptual, però a partir de l’any 1976 es dedicà ja definitivament a la pintura i participà en la mostra “Per una crítica de la pintura” a Barcelona, amb un grup d’artistes JM Broto, Gonzalo Tena i Javier Rubio a l’entorn de la revista Trama Amb aquests artistes, se situà dins del corrent anomenat pintura-pintura , que sorgí com a reacció del conceptualisme, de gran força a Catalunya Inicialment prevalgueren els aspectes teòrics, però a poc a poc aquests deixaren pas a la…
Josep Maria Bricall i Masip

Josep Maria Bricall i Masip
© Universitat de Barcelona
Economia
Política
Economista i polític.
Doctor en dret 1968 i en ciències econòmiques 1975, ha estat professor a ESADE 1962-69, catedràtic a la Universitat de Palma, Mallorca 1981, i, en diversos períodes, professor a la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtic des del 1983 Director d’estudis del Centre d’Estudis de Planificació 1968, ha publicat la seva tesi doctoral Política econòmica de la Generalitat 1936-1939, en dos volums Evolució i formes de la producció industrial , 1970, i El sistema financer , 1979, La planificación económica 1973 i Introducció a l’economia 1977, a més de participar en alguns treballs…
Las Provincias
Capçalera de Las Provincias
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari aparegut a València des del 31 de gener de 1866, amb una interrupció entre el 1936 i el 1939.
Fundat per Teodor Llorente i Olivares i Josep Domènech i Taverner, als quals Josep de Campo cedí la propietat de La Opinión a condició que canviessin la capçalera, el 1872 es fongué amb Diario Mercantil N'han estat directors Llorente i Olivares 1866-1911, T Llorente i Falcó 1911-49, Martí Domínguez i Barberà 1949-59 i Joan Ombuena i Antiñolo 1959, el qual des del 1972 comparteix el càrrec amb María Consuelo Reyna Entre els seus redactors han destacat Ferran Lluch Ferrando, Eduard López-Chávarri i Marco, Lluc Ferrer i Donderis, Josep Sansano i Manaut, Josep Epila, Vicent Badia i Cortina,…
Isidre Mercadé i Ferrando
Pintura
Pintor impressionista.
En la seva infantesa i primera joventut residí a Cuba, on estudià pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Havana De nou a Catalunya, es matriculà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i es formà amb Joan Vila i Puig i Josep Serra i Santa Continuà els estudis a la Llotja de Barcelona fins a l’inici de la Guerra Civil, durant la qual serví en l’Exèrcit Popular Republicà com a tinent d’artilleria Acabada la guerra, patí la depuració i la presó Després s’establí a Lleida, ciutat que ja no abandonà mai més, i formà la seva família En aquesta ciutat fundà, entre d’altres, el Cercle…
Club Natació Sabadell

Equip de waterpolo femení del Club Natació Sabadell guanyador de la Copa d’Europa del 2011
© CLUB NATACIÓ SABADELL
Natació
Waterpolo
Entitat esportiva de Sabadell.
Fundat al juny del 1916, nasqué per iniciativa de Joan Valls Vidal En ordre cronològic és el tercer club de natació català i de tot l’Estat espanyol El primer president fou Pere Mestre i Montserrat El 1918 construí la primera piscina d’aigua dolça de l’Estat espanyol, posteriorment desapareguda, i el 1929, una coberta Fou un dels fundadors de les federacions espanyola 1920 i catalana 1921 de natació Al desembre del 1959, el president Antoni Monés Giner impulsà la secció de natació inaugurant una piscina coberta de 25 m Durant els anys seixanta i setanta fou un club de referència a tot l’Estat…
,
Ramon Valls i Plana

Ramon Valls i Plana (fotografia de 1978)
© Família Valls
Filosofia
Filòsof.
Formació Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…
Creu de Sant Jordi 1991-2000

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1991 i el 2000.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…