Resultats de la cerca

Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…

Aquesta última és la més característica de Menorca considera la forma d’explotació d’un lloc o estància entre dues parts, el propietari i el pagès, com una societat i no com una varietat del contracte d’arrendament o simple contracte a mitges Quant al dret públic, Menorca el perdé definitivament el 1802, pel tractat d’Amiens, en integrar-se a la corona d’Espanya

Publica una collecció de clàssics de la cultura menorquina Capcer , i una revista d’història i arqueologia, Mcloussa Organitza cursos i jornades d’estudi i congressos

La seva superfície total oscilla entre les 10 i les 500 ha, però la conreable ho fa només entre les 5 i les 100 ha De fet, el màxim i el mínim de terra productiva s’ajusta sensiblement, segons la seva qualitat, a les possibilitats i les necessitats d’una família L’espai productiu es divideix en conradís terra conreable i marina bosc o garriga El conradís és generalment de secà, i és sotmès tradicionalment a un sistema de guaret biennal És dividit en tres sementers , dels quals només hom en conrea un cada any dels altres dos, l’un descansa i serveix de terra de pastura sementer de rostoll, i l…

Fill de Josep Gaspar d’Olivar i Saura Fou el primer alcalde de Maó i president de la junta de sanitat El 1844 li fou concedida la baronia de les Arenes sobre la seva possessió al lloc del mateix nom El seu fill Josep Maria d’Olivar i Vidal mort a Ciutadella el 1889, segon baró de les Arenes, escriví en català un Llibre de notes que va del 1838 al 1854

Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts…

Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona el 1968, fou professor de física de l'estat sòlid a la mateixa universitat 1970-1974 i director i principal impulsor de l' Enciclopèdia de Menorca des de 1977 En fundar-se l'Institut Menorquí d'Estudis 1985, en fou nombrat el seu secretari general primer i el coordinador científic posteriorment, càrrec que exercit fins a la seva mort Fou membre numerari de la Societat Catalana de Física, membre de la Secció de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l'Institut d'Estudis Catalans i membre de la Societat…

El 1789 fou concedit el marquesat d’Albranca al menorquí Gabí de Martorell i Gomila

Aljandar apareix en el folklore menorquí és coneguda la cançó popular que té per títol La novia d’Aljandar