Resultats de la cerca

Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles que es poden incloure entre quatre línies paralleles i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes Les formes minúscules de l’alfabet llatí utilitzades en el català apareixen cap al final del segle III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou imitada i fixada…

El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…

Per exemple, en Unicode, que és el joc de caràcters codificats més ampli i més emprat actualment, al caràcter n minúscula li correspon el punt de codi U+006E on 006E és un número hexadecimal

Per exemple, en Unicode, que és el joc de caràcters codificats més ampli i més emprat actualment, al caràcter n minúscula li correspon el punt de codi U+006E on 006E és un número hexadecimal

Deriva de la minúscula gòtica italiana, és dreta o inclinada vers l’esquerra, amb trets contrastats gruixuts i prims i abreviatures llargues per tal d’evitar les imitacions S'anà estrafent tant, que calgué acompanyar-la d’una transcripció en lletra normal Lleó XIII la suprimí el 1878

La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des de la segona…

Les majúscules es distingeixen de les minúscules minúscula per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paralleles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T les restants són pràcticament iguals que les minúscules El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura…

La A majúscula llatina prové de l’alfabet grec, probablement a través de l’etrusc La A grega deriva, com a signe gràfic, de la primera lletra de l’alfabet fenici 'lp que significa ‘cap de brau’, equivalent a l' àlef hebreu La A llatina ha sofert evolucions importants escriptura L’estructura fonamental consisteix en tres traços el primer, baixant a l’esquerra, prim el segon, baixant a la dreta, gruixut el tercer, horitzontal i prim, al centre La manca del traç horitzontal en l’escriptura capital romana que, en canvi, s’ha conservat a través de les inscripcions monumentals i que reduí la A als…

N'hi ha moltes varietats, totes derivades de la cursiva romana nova i, en el cas de la cursiva, evolucionada de l’escriptura de les cancelleries del Baix Imperi Romà Els principals tipus de merovíngia librària són el "a" , dit de Luxeuil, calligrafiat del de la cancelleria reial, l’" az " de Laon, l’" ab " de Corbie no pas l’"eNa”, cregut de Corbie, però d’origen romà el de Borgonya i alguns altres de menys tipificats La característica comuna és un traçat sovint sinuós i poc esquemàtic, ric de nexes cursius calligrafiats La a minúscula, d’origen cursiu, és sovint fantasiosa Les…

Fins que foren coneguts tots els mecanismes dels gèneres i de les espècies, hom no pogué establir les bases de la nomenclatura Linné n'establí les bases en els seus llibres Systema naturae 1735 i Species plantarum 1753 Cada ésser té un nom per al gènere, el qual és un mot llatí o llatinitzat que hom escriu en cursiva i en majúscula, i un nom per a l’espècie, que és un mot llatí o llatinitzat que recorda alguna de les característiques de l’espècie o bé és un nom de la persona que ha descobert l’espècie, un nom geogràfic o un nom compost, que hom escriu en cursiva i en minúscula