Resultats de la cerca

En les monarquies acostuma a rebre el títol de rei en les repúbliques , el de president En les monarquies i en les repúbliques parlamentàries de l’Europa occidental el rei o el president no exerceixen el poder executiu, el qual depèn del cap de govern Al contrari, en el sistema presidencialista característic de les constitucions americanes i de la Cinquena República Francesa, el president l’exerceix directament A l’URSS i a la major part dels països socialistes, les funcions del cap d’estat són exercides per un òrgan collegiat, anomenat praesidium , el president…

Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren les descrites per Homer…

Fou escenari de contactes i de transaccions polítiques entre les monarquies francesa i castellana, especialment en el tractat dels Pirineus 1659

Cal cercar-ne l’origen en la unió personal , purament dinàstica, lligada al sistema successori de les monarquies, en què cada nació mantenia la seva autonomia És el cas de la unió de Catalunya i Aragó al s XII corona catalanoaragonesa, a la qual foren incorporats encara els regnes de València i de Mallorca s XIII, o el cas de la unió d’Aragó, Castella, Àustria i el Sacre Imperi sota Carles I Carles V al s XVI Una de les darreres que existí fou la de Gran Bretanya i Hannover 1715-1890 Posteriorment tingué un cert relleu la unió real , situació internacional creada per l’adopció, per part de…

La institució, d’origen francès, fou reglamentada en les diverses monarquies europees amb la finalitat de facilitar la reversió a la corona de les terres assignades i d’evitar llur transmissió per via femenina

Aquesta presentació suposava, de vegades, un sistema força complicat llista prèvia, terna, etc Propi d’algunes monarquies europees, a l’Estat espanyol aquest privilegi fou perpetuat pel govern de Franco fins i tot després que el concili II del Vaticà hagué demanat llibertat per a l’Església en aquests afers Finalment, el rei Joan Carles I d’Espanya renuncià a aquest dret, el 1976

Fou un sistema utilitzat, durant l’edat moderna, en algunes monarquies europees França i Castella, sobretot per tal d’obtenir interessos econòmics A França donà lloc, a partir del s XVI, a la noblesa de toga, o de càrrec, que aconseguí la transmissió hereditària dels càrrecs A Castella prengué un gran impuls durant el regnat de Felip II, i hom arribà a crear nous càrrecs per tal de poder-los vendre

A les monarquies europees el principi ha estat l’exclusió de les dones quan hi ha homes La llei sàlica, que exclou totalment les dones, regí principalment al Sacre Imperi i a França A la Gran Bretanya i Navarra, Astúries, Lleó i Castella les dones han estat sempre admeses a la successió a la corona, i també han pogut regnar en certes èpoques a les monarquies escandinaves, a Rússia i a Portugal A Aragó, de fet, per manca de fills mascles han regnat les dones amb els marits, que eren els qui en realitat exercien el poder sobirà, com en els casos de la comtessa Andregot…

Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències…