Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Alberic de Besançon
Literatura
Poeta delfinès que, servint-se de les obres llatines de Julius Valderius (segle IV) i de l’arxiprest Leo (segle X), fou el primer a escriure en una llengua romànica sobre Alexandre el Gran.
Del seu poema només s’ha conservat un centenar d’octosíllabs monorims
zajal
Literatura
Forma estròfica de la poesia aràbiga andalusina, possiblement derivada de la moaixakha
.
Escrit en àrab vulgar, sovint inclou mossarabismes És format per un refrany i estrofa de quatre versos, els tres primers monorims i el quart amb la rima del refrany, després del qual es repeteix el refrany Hom troba aquesta forma en diverses líriques europees medievals
quarteta
Literatura
Tota combinació mètrica de quatre versos enllaçats per una o dues rimes.
La forma més simple és la formada per quatre versos monorims També ho és la provinent de la divisió d’un apariat de versos llargs assonants en dos de curts, els senars sense rima i els parells rimant, del tipus de corranda isosillàbica, i el que alterna en especial un hexasíllab amb un quadrisíllab
cassida
Literatura
Forma estròfica àrab.
Consta de 30 a 150 versos, els darrers hemistiquis dels quals són monorims És integrada per tres parts una introducció amorosa nasīb , la descripció d’un viatge al desert raḥil i un panegíric madīḥ o sàtira hiǧā' Ja d’època preislàmica, la cassida constitueix, formalment i lingüísticament, el model inalterable de la poesia àrab clàssica
tercet
Literatura
Agrupació de tres versos.
Subjecta a variades formes mètriques i rimades, es resolgué en estrofa pròpiament dita amb el tercet encadenat versos endecasillabi combinats sota l’esquema ABA BCB CDC, etc, la sèrie cloent-se amb un quartet XYXY d’origen italià, el prestigià la Divina Comèdia de Dante, i, al marge de precedents, JBoscà l’introduí a les literatures hispàniques, al s XVI A la poesia catalana medieval hi ha agrupacions elementals de tres versos, correntment curts, en els refranys de dansa com a elements integrats, en tirades més o menys llargues de versos regulars,…
quaderna via
Literatura
En la literatura castellana, estrofa de quatre versos monorims alexandrins (vers alexandrí), dividits en dos hemistiquis de sis síl·labes.
És una de les formes cultes medievals castellanes més característiques, i s’hi escriviren els principals poemes del Mester de Clerecía El seu ús s’extingí cap a la fi del s XIV
combinacions mètriques
Literatura
Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.
La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se…