Resultats de la cerca

Als quinze anys La moglie piu'bella 1970 la revela com la gran actriu que triomfarà amb L’ultima donna 1975, Storie di ordinaria follia 1981 i Il futuro e'donna 1984 de M Ferreri, Un amour de Swann 1983, Codice privato 1988, Wait Until Spring, Bandini 1989, Oscar 1991, etc

Estudià piano al Conservatori de Nàpols i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Milà, on rebé classes de composició i direcció d’orquestra d’AVotto El 1967 guanyà el Concurs Guido Cantelli i inicià la seva carrera internacional Feu el seu primer concert amb l’Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1969 Del 1973 al 1982 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Londres, on substituí Otto Klemperer Del 1977 al 1980 fou el principal director invitat de l’Orquestra de Filadèlfia i del 1980 al 1992 en fou el director musical En 1986-2005 fou director musical del Teatro alla…

Estudià a París i, als 26 anys, guanyà el concurs Pavarotti de Filadèlfia El 1989 debutà a la Scala de Milà amb La Traviata , de Verdi, dirigit per Ricardo Muti, i al Liceu, amb La bohème , de Puccini Considerat el millor tenor líric de la seva generació, el 1994 inicià una espectacular carrera discogràfica amb la seva muller, la soprano romanesa Angela Gheorghiu

L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida

El primer titular de l’orquestra fou Marià Obiols i al llarg de la seva història ha estat dirigida per figures tan cèlebres com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Bruno Walter, Arturo Toscanini, Otto Klemperer, Ottorino Respighi i Manuel de Falla En dates més recents també s’han situat al capdavant Riccardo Muti, Gerd Albrecht, Richard Bonynge i Václav Neumann, entre d’altres Han estat els seus titulars Eugenio MMarco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastià Weigle, el qual, en l’última temporada de la seva etapa, el curs 2008-09, compartí responsabilitat amb el seu successor,…

Resideix a Israel des dels dos anys A set anys rebé les primeres classes de violí amb Samuel Bernstein, a la Rubin Academy of Music de Jerusalem El 1981, amb només deu anys d’edat, debutà amb l’Orquestra Simfònica de Jerusalem i l’any següent actuà amb la Filharmònica d’Israel sota la direcció de Zubin Mehta Continuà els seus estudis a la prestigiosa Juilliard School de Nova York, amb Dorothy DeLay, i a la Columbia University En els darrers anys desenvolupa una espectacular carrera concertística a Europa i als EUA, treballant amb directors com Colin Davis, Riccardo Muti, James…

Estudià al Conservatori de Màlaga amb MJosé González Debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 1990, i el 1992 cantà El gato montés , de Manuel Penella, amb Plácido Domingo, qui li obrí les portes dels principals escenaris internacionals Amb un repertori centrat en les obres de Verdi i Donizetti, debutà a la Scala de Milà i al Covent Garden de Londres sota la batuta de Riccardo Muti i György Solti Ha estat objecte de diversos reconeixements, com ara el premi al millor intèrpret musical de la ciutat de Màlaga 1995, premi Grammy al millor intèrpret llatí de música clàssica 2001…

Debutà en tasques d’organizació artística el 1977, en el teatre d’Aubervillier Niça, i el 1988 fou nomenat director general del Théâtre du Châtelet de París, càrrec que exercí fins el 1998 i que li permeté guanyar una enorme reputació internacional gràcies a la seva eclèctica i ambiciosa programació Entre el 1996 i el 1997 assumí durant un breu període de temps la direcció artística del Teatro Real de Madrid, que abandonà poc abans de la reobertura del teatre El 1998 es féu càrrec del festival d’Ais de Provença, el qual aconseguí revitalitzar i modernitzar La seva trajectòria arribà a un punt…

Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera…

Estudià al Conservatori de Còrdova, on eren professors el seu pare i un oncle, i després al de Madrid, on es titulà el 1964 Treballà amb Alexis Weissenberg a l’Academia Chigiana de Siena El seu triomf al Concurs Internacional de Leeds, el 1966, li obrí les portes dels escenaris europeus i el convertí en un dels pianistes espanyols més internacionals, destacant sempre per la seva brillant execució i seguretat tècnica Tocà amb grans formacions com la Simfònica de Londres, la Royal Philarmonic, la Filharmònica de Berlín i les orquestres de Nova York, París, Filadèlfia i Cleveland, sota la batuta…