Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
oral
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que es realitza sense participació de ressonàncies nasals quan aquestes són un tret fonològicament rellevant en una llengua o en una parella de fonemes.
En català, per exemple, el bilabial fricatiu b es diferencia bàsicament del bilabial nasal m pel tret d’oralitat
Manoel de Barros
Literatura
Poeta brasiler.
Des del 1960 regentà la seva explotació ramadera a Campo Grande, on residí fins a la mort L'any 1937 publicà Poemas concebidos sem pecado , el primer dels seus 18 reculls de poemes La seva obra és considerada un dels cims de la lírica contemporània en llengua portuguesa En el seu gran domini del llenguatge tenen un paper fonamental la recreació de l’oralitat i els dialectes Guanyà dos cops el premi Jabuti, el més important del Brasil, per O guardador de águas 1989 i O fazedor de amanhecer 2002, a més del Premi Nacional de poesia per Gramática expositiva do chão 1966 i el Premi…
Marató de l’Espectacle
Teatre
Mostra d’arts escèniques i espectacles que hom celebrà anualment, a Barcelona, des del 1984 fins al 2008.
Fou ideada amb la intenció de crear un aparador perquè grups i artistes mostressin fragments dels seus treballs a programadors d’espectacles i públic en general Des del 1988 se celebrà al Mercat de les Flors El 1996 els seus creadors, JELópez i Arnau Vilardebò, reberen el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona L’equip de la Marató també organitzà des del 1992 ‘Dies de dansa’, festival orientat a combinar la dansa i l’arquitectura urbana, i des del 1999, ‘Des de la Paraula’, festival al voltant de l’oralitat i la narració escènica En les darreres edicions hom potencià…
contingut
Lingüística i sociolingüística
Conjunt formalitzable d’elements que componen una determinada unitat fonològica o lèxica.
En la teoria glossemàtica de LHjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’absència de sonoritat, a /f/ per…
Diccionari normatiu valencià
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu elaborat i publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a partir de la modalitat valenciana del català.
Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de totes les…
Miguel Romero Esteo
Teatre
Dramaturg castellà.
Llicenciat en ciències polítiques, començà l’activitat literària com a poeta i posteriorment es dedicà a l’escriptura teatral de “grotescomaquias” i “teatroides”, segons la definició de l’autor, en una marcada línia de realisme grotesc Pizzicato irrisorio y gran pavana de lechuzos 1963, Pontifical 1965, Patética de los pellejos santos y el ánima piadosa 1970, Paraphernalia de la olla podrida 1972, Fiestas gordas del vino y del tocino 1973, Horror vacui 1974, Tartessos premi del Consell d’Europa 1985, La oropéndola 1986, Liturgia de Gárgoris, rey de reyes 1990 i Pontificial , obra escrita el…
Rosa Maria Calafat i Vila
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista.
Doctora en filologia catalana 1993, des del 2001 és professora de lingüística aplicada i morfologia a la Universitat de les Illes Balears, de la qual dirigí el Servei Lingüístic del 2011 al 2016 Des d’aquest any és coordinadora de Política Lingüística de la UIB Tècnica de projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació Institut d’Estudis Catalans des del 2008, els anys 2009-13 fou vicepresidenta del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, i posteriorment membre És autora dels estudis sociolingüístics La imposició de l’espanyol a…
Roser Ros i Vilanova
Història
Pedagoga i narradora.
Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1996 amb la tesi Les Rondalles d’animals el cas del cicle de la guineu i el llop Premi Flos i Calcat de Pedagogia de l’IEC 1997 Participant i impulsora de nombroses iniciatives literàries en el camp infantil, ha versionat contes de la tradició oral publicats en colleccions dirigides per ella en diverses editorials, i ha publicat articles sobre narració infantil en revistes especialitzades És presidenta fundadora de Tantàgora Serveis Culturals des del 1991, organització dedicada a la difusió i la promoció de…
Història de Jacob Xalabín
Literatura catalana
Novel·la anònima escrita entre el 1389 i el 1404.
Presenta l’originalitat d’un argument que es desenvolupa en el món otomà, a partir d’uns esdeveniments i personatges històrics reals Culminada en la batalla de Kosovo Polje de l’any 1389, en disset capítols narra les aventures del seu protagonista, Jacob Xalabín, primogènit del soldà de Turquia Murat I, que ha de fugir de la cort del seu pare per les falses acusacions d’una madrastra que el requereix d’amors, iniciant un periple cavalleresc pels emirats occidentals i meridionals de l’Àsia Menor que el portarà a trobar l’amor i l’aventura Un cop tornat a prop del seu pare, és assassinat a…
,
Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptora.
La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…
, ,