Resultats de la cerca

Calixt Valentí Barcelona 1844 — 1907 fundà la casa el 1864 Fou succeït pel seu fill Agustí Valentí i Colom Barcelona 1869 — 1949, que adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del s XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill Agustí Valentí i Clua Barcelona 1910-1976 Coneguda amb el nom de Custòdia Valentí , té estructura turriforme, és d’estil neogòtic i conté, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces i cent…

Bernat Santalínea ~1360-1437 es formà a València i encapçalà després un important taller a Morella És autor de la creu processional de Traiguera Baix Maestrat, la creu de la catedral de Tortosa i la custòdia de Tronchón Aragó Potser fill seu fou Bartomeu Santalínea , actiu entre el 1412 i el 1449, autor del reliquiari de la Jana Baix Maestrat i d’un Sant Miquel a la catedral de València De la mateixa família seria Gaspar Santalínea s XVI, actiu a Morella, autor de les creus processionals d’Ares del Maestrat i de Vistabella del Maestrat i de la custòdia de Vinaròs Baix Maestrat

Manuel Valentí i Forteza Mallorca 1804 — s’establí a Barcelona cap al 1825 El seu fill, Josep Valentí i Pomar Barcelona 1854 — , continuà la casa Fill seu fou Joan Valentí i Gallard Barcelona 1886 — maig del 1958, joier típicament modernista vers el 1916 s’installà al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat realitzà peces importants per encàrrec de la casa…

El fundador de la dinastia fou Pere Alerigues , a qui és atribuïda una custòdia granper a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1407-12, en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i Francesc Miquel Alerigues , el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles Vallespir Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del mateix material…

Correntment, l’orfebreria i l'argenteria són considerades com una mateixa cosa, car comprenen gairebé els mateixos processos i les respectives històries són pràcticament indissociables Històricament, els argenters i els orfebres catalans estigueren agrupats en unes mateixes associacions professionals

El fundador de la dinastia, Enrique Arfe Harff 1470/80 — Lleó d 1545, es formà a Colònia i arribà a Lleó a principi del s XVI, on realitzà la desapareguda custòdia de la catedral 1501-15 mentre treballava en les de Sahagún i Córdova acabada el 1518 per encàrrec de Cisneros féu la de la catedral de Toledo 1515-23 Conreà un estil goticista El seu fill Antonio Arfe Lleó 1510 — Madrid 1578 sobresurt per les seves custòdies de Santiago de Compostella 1539-45 i de Medina de Rioseco 1551-54, d’estil plateresc El fill d’aquest, Juan Arfe Lleó 1535 — Madrid 1603, el més famós, és l’autor de les…

Es formà a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid 1949-54 La seva pertinença a una família d’orfebres i els seus primers treballs com a medallista influïren decisivament la seva escultura, clarament intimista, amb la qual reprodueix fragmentàriament la realitat ressaltant textures i valorant les superfícies sovint articulades amb un relleu molt pla L’any 1982 guanyà el Premio Nacional d’arts plàstiques i el 1986 ingressà a l’Academia de San Fernando

Cal esmentar, per la seva significació i la seva riquesa, el tron de la Mare de Déu de Montserrat 1946-47, gran peça d’orfebreria d’or, metalls preciosos i esmalts que emmarca i sosté la imatge de la Mare de Déu és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i del pintor Josep Obiols, i hi intervingueren els escultors Joaquim Ros, Rafael Solanic, Martí Llauradó i Josep Granyer i els orfebres Ramon Sunyer i Alfons i Rafael Serrahima

Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis

Fou orfebre i moneder Home d’una gran caritat, deixà la cort per esdevenir sacerdot El 641 fou consagrat bisbe de Noyon Convertí un gran nombre de germànics al cristianisme Patró dels orfebres i dels pagesos, era invocat especialment contra les malalties dels cavalls Als Països Catalans el patronatge de sant Eloi s’estengué a l’edat mitjana especialment entre els qui practicaven els oficis del metall eloi Fou patró també dels argenters i dels traginers Entre les nombroses capelles que li foren dedicades, es destaca l’ermita de Sant Eloi , de Tàrrega La seva festa se celebra l’1…