Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ala
Militar
Unitat orgànica de les forces aèries que radica a una base aèria i és manada per un coronel.
Consta orgànicament d’un grup de forces aèries, que comprèn els esquadrons de vol, de manteniment i abastament Té capacitat per a portar a terme accions autònomes
Comunitat Europea d’Energia Atòmica
Economia
Organització creada pel Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu d’establir un mercat comú de productes nuclears i promoure el desenvolupament de les indústries d’aplicacions pacífiques de l’energia nuclear, integrada posteriorment en la Unió Europea.
Amb seu a Brusselles, entrà en vigor el 1959 El 1960 creà l’agència de subministrament de l’EURATOM, destinada a crear un mercat regular i equitatiu del combustible i l’energia nuclears per als estats membres Creada simultàniament a la CECA i la CEE, organitzacions a les quals restà vinculada orgànicament el 1967 i amb els mateixos membres, fins el 1965, disposava d’òrgans propis de govern Consell de Ministres i Comissió Per compte de la Unió Europea, des dels anys vuitanta l’EURATOM és la principal impulsora del projecte internacional ITER , l’intent més ambiciós de desenvolupar una…
estructura
Política
Sociologia
Conjunt d’una societat, un grup, etc, en ordre a llur estabilitat i permanència en el temps.
Els elements estructurals fonamentals en tota organització social són el rol o paper social que fan els individus i que perdura més enllà d’ells mateixos, el subgrup que aglutina orgànicament els membres de la societat, la norma social codi regulatiu que expressa els valors culturals d’un grup i ajuda a la integració de les persones en un sistema d’interacció social i tota una sèrie d’altres factors quasi-estructurals jerarquització i organització dels subgrups, distribució i normes de la propietat, sistema de retribucions socials, etc Com a tal, l’estructura cerca de resoldre els problemes i…
Sindicatura de Comptes
Economia
Organisme fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica del sector públic de Catalunya.
Té els precedents al segle XIII, quan la Generalitat instituí l’ oïdor de comptes amb l’objectiu de controlar la gestió dels cabals públics i el mestre racional , funcionari reial encarregats de la fiscalització de les finances del rei Actua sobre les administracions de la Generalitat de Catalunya i local de Catalunya, i les entitats que en són dependents, participades o finançades majoritàriament, directament o indirecta Té competència també sobre la comptabilitat dels processos electorals circumscrits a Catalunya Creada per la Llei 6/1984, de 5 de març, és un òrgan previst a l’ Estatut d’…
pla Cerdà
Pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona realitzat per Ildefons Cerdà i Sunyer.
Fou una resposta global a la problemàtica plantejada per la Revolució Industrial Com a orígens seus cal assenyalar l’anàlisi concreta de l’impacte del maquinisme sobre l’estructura urbana de Barcelona que es correspon amb el segon volum de la Teoría general de la urbanización , l’anàlisi de les necessitats de la classe obrera apèndix del mateix volum titulat Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona , el coneixement directe de la geografia del pla de Barcelona, extret del pla topogràfic realitzat sota la direcció de Cerdà el 1855, el ressò dels treballs de socialistes utòpics,…
Enric II de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó.
Fill bastard d’ Alfons XI i de Leonor de Guzmán, rebé el títol de comte de Trastàmara Durant el regnat del seu germà Pere I s’insurgí 1352, i es reconcilià l’any següent, però tornà a rebellar-se el 1354 Quan caigué Toro 1356, cercà refugi a Astúries, des d’on passà a França i a Aragó, i es posà al servei de Pere III de Catalunya-Aragó El 1362 tornà a França, i des d’aleshores aspirà obertament al tron del seu germà Utilitzà amb gran habilitat, per a guanyar-se partidaris, el filosemitisme d’aquest, les seves cruentes justícies i el seu matrimoni fracassat amb Blanca de Borbó Aconseguí d’…
politeisme
Religió
Forma de religió que reconeix diverses divinitats, més o menys independents.
Vàlida en termes generals perquè estableix una clara distinció amb el monoteisme creença exclusiva en un sol déu, cal matisar aquesta definició per tal com en moltes religions politeistes hom tendeix a establir jerarquies entre les divinitats i també a limitar el nombre de déus del panteó que els adherents prenen en consideració, fins al punt que molt sovint hom en venera només un monolatria La gran majoria de les religions són politeistes, bé que el total d’adherents de les tres grans religions monoteistes actualment supera el d’aquelles Les divinitats politeistes solen tenir una vinculació…
felibritge
Literatura
Associació d’escriptors provençals, centrats a Avinyó.
Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials Fins a l’…
Futbol Club Barcelona Femení

Celebració de la primera Lliga de Campions del FC Barcelona Femení (maig del 2021)
© FC Barcelona
Futbol
Club de futbol femení, secció del Futbol Club Barcelona des del 26 de juny de 2002.
El primer partit de futbol que jugà un equip femení del FC Barcelona fou el dia de Nadal del 1970, amb motiu d’un festival benèfic El partit, impulsat per Inma Cabecerán, enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugrana entrenades per Antoni Ramallets —que hagueren de jugar amb el nom de Selecció Ciutat de Barcelona i sense els colors del club en l’uniforme perquè l’equip no estava reconegut oficialment pel Club— amb la UE Centelles El febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona canvià el nom pel de Penya Femenina Barcelonista , que rebé suport material i econòmic del FC Barcelona, encara…
exegesi
Bíblia
Disciplina teològica que estudia científicament la Bíblia.
L’exegesi se serveix de ciències auxiliars filologia, crítica literària, crítica històrica, arqueologia, etc i els seus principis són elaborats per l’hermenèutica L’exegesi jueva a l’època del Nou Testament ofereix una triple modalitat la halakà , interessada en els aspectes legals, la haggadà , que cerca de nodrir la fe del poble mitjançant la pregària, i la pešer , que desxifra els texts com si es tractés de visions Els evangelis presenten Jesús utilitzant aquestes tècniques en la lectura de l’Antic Testament L’exegesi de l’Església apostòlica tendeix a una lectura apologètica i…