Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Oswaldo Guayasamín
Pintura
Pintor equatorià.
Estudià a la seva ciutat natal La seva obra, eminentment social, reflecteix el sofriment causat per les injustícies El gegantisme i la dimensió mural, així com els personatges crispats, contorts i agitats, caracteritzen la seva producció, sovint estructurada en sèries Huacayñán , La edad de la ira , Los condenados de la tierra , etc També realitzà grans murals seu de la UNESCO a París, parlament de l’Equador, etc El 1995 començà a Quito, amb el suport de la UNESCO, La Capilla del Hombre, un monumental complex cultural que deixà inacabat a la seva mort, i que no fou inaugurat fins el 2002 El…
Oswaldo López Arellano
Política
Militar i polític hondureny.
S'allistà a l’exèrcit el 1939 i posteriorment es graduà com a pilot a l’Escuela de la Fuerza Aérea de Honduras En 1942-45 estudià a Arizona EUA mecànica de l’aviació Posteriorment, anà escalant en l’escalafó fins que als anys seixanta obtingué el grau de general de les forces aèries L’any 1963 protagonitzà un cop d’estat contra el president José Ramon Villeda i instaurà una dictadura El 1965, amb el suport del Partido Nacional, assumí la presidència El 1971 permeté la celebració d’eleccions i al juny cedí el càrrec al vencedor, Ramon Ernesto Cruz, del Partit Nacional, al qual enderrocà…
art equatorià
Art
Art desenvolupat al territori de l’Equador actual des de la colonització castellana.
A Quito hom fundà el 1534 la primera escola d’arts de l’Amèrica del Sud i hi florí un art important església de la Companyia i claustre de Sant Agustí, amb una forta projecció cap al nord de Nova Granada en el camp de la pintura, el zurbaranesc Miguel de Santiago fou el cap d’escola més important fou encara la tasca dels imaginaires, entre els quals sobresurten, al segle XVIII, Bernardo Legarda i Manuel Chili Caspicara Com a conseqüència tardana del Romanticisme, sorgí una escola encapçalada pels pintors Rafael Salas i Joaquín Pinto, el segon dels quals tractà de trobar una expressió…
literatura veneçolana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada a Veneçuela.
Tradicionalment, hom considera el començ d’aquesta literatura en les Cartas de Relación 1498 de Colom i en les obres dels cronistes que el seguiren, dels quals cal destacar José de Oviedo y Baños Però no fou fins al final del s XVIII, arran de l’empirisme anglès i del pensament independentista nord-americà, que sorgí la veritable consciència d’americanitat Francisco de Miranda, Juan Germán Roscio, Simón Rodríguez, Francisco Javier Yáñez i Simón Bolívar són alguns dels escriptors més representatius, els quals, sobretot, utilitzaren el periodisme com a vehicle essencial en la difusió de les…
art brasiler
Art
Art desenvolupat al Brasil.
L’art precolombí al Brasil és d’interès escàs Res no permet de comparar-lo al de les grans cultures ameríndies inca, asteca, maia, etc Els primers monuments artístics aixecats pels portuguesos foren esglésies Aquestes construccions i llur decoració i llurs imatges religioses constitueixen l’inici de l’art colonial Al segle XVII els jesuïtes hi introduïren el barroc Els centres de l’art colonial són tres Recife, Bahia i Minas Gerais La principal figura del barroc colonial és l’escultor mulat L'Aleijadinho ‘l’esguerrat’, figura llegendària de l’art sud-americà L’arquitectura barroca brasilera,…
literatura peruana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada al Perú.
S'inicià amb l’obra d’un excepcional cronista d’Índies, l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia General del Perú 1609-13 donà una indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate i Pedro Sarmiento de Gamboa sinó la totalitat dels cronistes d’Índies El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun escriptor religiós i del gongorista Juan de Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay i que és autor d' Apologético en favor de don Luis de Góngora 1662…
literatura colombiana
Literatura
Literatura en castellà produïda a Colòmbia.
Nasqué, a l’acabament de les guerres d’independència, amb l’herència romàntica de l’època El 1867 fou publicada María , novella de Jorge Isaacs 1837 Manuela , d’Eugenio Díaz 1804, o El moro , de J Manuel Marroquín 1827, eren cròniques i escenes de costums més que novelles Poetes i polítics, els escriptors del segle XIX amb prou feines conrearen altres gèneres Europa continuava essent el pol d’atracció a la fi de segle era sentida la influència de Poe, Baudelaire i Verlaine Ja s’anunciava el Modernisme, primer corrent literari en què la producció hispanoamericana es manifestava original José…
Hondures

Estat
Estat de l’Amèrica Central, limitat amb la mar de les Antilles al N i NE, amb Nicaragua a l’E i S, amb l’oceà Pacífic al S, amb El Salvador al SW i amb Guatemala a l’W; la capital és Tegucigalpa.
La geografia País molt muntanyós, hom hi distingeix tres sectors una depressió central, que travessa el país de N a S —del golf d’Hondures al de Fonseca—, formada per materials volcànics recents i pels millors sòls de conreu, i dos sectors muntanyosos, un a cada costat d’aquesta depressió a l’occidental, format per materials antics, hom troba les altituds màximes del país El clima, tropical, varia segons l’altitud Té una estació seca, o d’estiu, i una altra d’humida, o d’hivern Les pluges oscillen entre 676 i 2883 mm anuals Hom distingeix les tierras calientes , amb temperatures mitjanes…
Equador

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud limitat al N i NE amb Colòmbia, al SE i S amb el Perú i a l’W amb l’oceà Pacífic; comprèn també l’arxipèlag de Galápagos o Colón, que forma una província; la capital és Quito.
La geografia física Els Andes ocupen el 30% del país i s’estenen al llarg de 400 km entre els nusos de Pasto i Loja presenten una doble alineació Cordillera Real i Cordillera Occidental, separades per una depressió tectònica longitudinal El seu tret distintiu és la presència d’activitat volcànica recent, els materials de la qual han compartimentat la depressió en conques trencades o hoyas L’altitud minva de S a N culmina al volcà Chimborazo, de 6272 m A l’E de la regió de la Sierra, la d’Oriente, d’acusades condicions equatorials, correspon hidrogràficament a la conca de l’Amazones és una…
Cuba

Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…