Resultats de la cerca

El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…

Reflecteix un gran afebliment del sentit de l’autocrítica demència, debilitat mental o una estructura delirant de l’individu paranoia, mitomania En les psicosis que s’acompanyen de megalomania, com són certes paranoies, pot convertir-se en un veritable deliri deliri de grandesa

Hom la subdivideix en diverses parts la patologia clínica , que tracta dels problemes clínics la mèdica o interna, que s’ocupa de les malalties de la medicina interna la quirúrgica o externa, que estudia els processos morbosos en relació amb la terapèutica quirúrgica la comparada , l' experimental, etc Hom parla també de patologia general per a referir-se als estats patològics de les diverses malalties en diferents òrgans El camp de la patologia és molt ampli i és tractat parcialment per diferents branques mèdiques, com l' etiologia , la patogènesi , la morfologia patològica anatomia…

Cal considerar dues classes de dieta la que ajusta els principis de nutrició a una situació determinada no patològica gestació, alletament, esport sostingut, treball específic intens —muscular o intellectual—, edat, sexe, etc i la que, per prescripció mèdica, té finalitats terapèutiques com a coadjuvant a un tractament mèdic determinat a causa d’una situació patològica de l’individu dietes hiperclorurades, hipoclorurades, glucídiques, proteiques, greixoses, hídriques, absolutes, líquides, semisòlides, toves, astringents, hipocalòriques, hipercalòriques, etc L’estudi…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Més tard s’incorporà a l’Institut Puigvert, on exercí com a cap de laboratoris El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, a Rio de Janeiro, on s’especialitzà en medicina tropical Posteriorment, ingressà al LINAMPS entitat de la seguretat social i fou cofundador de la Universidad Federal de Goiás, on fou catedràtic d’histologia i anatomia patològica Més endavant tingué, a Rio de Janeiro, la càtedra d’histologia i anatomia patològica a la Universidad Federal Fluminense, on fou cap de laboratori a l’institut de…

Fou professor de medicina operatòria el 1812 i, més tard, cap de cirurgia de l’Hôtel-Dieu Fou metge de Lluís XVIII, que li atorgà el títol de baró, i de Carles X Amb Laënnec i Bayle donà gran importància als estudis d’anatomia patològica, base dels seus progressos quirúrgics Descriví la retracció de l’aponeurosi palmar malaltia de Dupuytren i una varietat de fractura del peroné Llegà una important quantitat a la facultat de medicina de París, la qual serví per a crear un museu el museu de Dupuytren, on hi ha una extensa collecció d’anatomia patològica

Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació 1880 Professor ajudant al Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats 1829 El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de…