Resultats de la cerca

Els guanters formaven un dels oficis de la pell, que s’individualitzà a partir del s XV A Barcelona es creà el 1439 com a gremi de guanters i tireters dins la confraria de julians mercers vells, fins el 1801, que donà lloc a un gremi conjunt amb corretgers, cinters i esclopers A Barcelona tenien tallers comunitaris als carrers del Portal Nou i de Bòria Les seves darreres ordinacions foren les del 1774 El gremi de València es formà per escissió dels pellissers o manguiters Reberen ordinacions els anys 1444, 1459, 1518, 1604 i 1741 Hi havia també gremis separats de guanters a Reus…

El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401…

L’adob a l’alumini permet d’obtenir pells blanques, de tacte fi i suau, però té el gros desavantatge d’ésser fortament hidrolitzable, molt poc resistent a l’acció de l’aigua més que un adob veritable, ha d’ésser considerat un pseudoadob Una sal d’alumini natural, l' alum de Roca , és la substància mineral que de més antic fou utilitzada per a l’adob de les pells L’adob amb alum fou emprat pels aluders i pellissers i els seus ingredients eren, a més de l’alum, farina, rovell d’ou, sal i aigua Les pells obtingudes eren blanques, amb el tacte suau característic de l’adob a l’alumini…

El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se’n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els segles XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels segles XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació pròpia, tal com…

La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…