Resultats de la cerca

Fou advocat i polític Tots els seus llibres han estat èxits de vendes arreu del món i la majoria han estat duts al cinema Ha publicat, entre d’altres, A Time to Kill 1987, The Firm 1989, The Pelican Brief 1992, The Client 1993, The Chamber 1994, The Rainmaker 1995, The Runaway Jury 1996, The Partner 1997, The Street Lawyer 1998, The Testament 1999, Skipping Christmas 2002, The Summons 2002, The King of Torts 2003, The Bleachers 2003, The Last Juror 2004, The Broker 2005, The Innocent Man 2006, Playing for Pizza 2007 i The Appeal 2008

Es donà a conèixer amb el curtmetratge The Dirk Diggler Story 1988 Posteriorment ha dirigit pellícules reconegudes com  Sidney 1996, Boogie Nigths 1997,  Magnòlia 1999,  Punch-Drunk Love  2002, There Will Be Blood 2007,  Inherent vice  2014, nominada a dos Òscars, un dels quals a l’adaptació de guió d’ell mateix, Phantom Thread  2017, Òscar al millor vestuari, amb cinc nominacions més i  la comèdia dramàtica   Licorice Pizza  2021, premi David di Donatello a la millor pellícula estrangera el 2021, nominada als premis BAFTA millor pellícula, millor direcció, millor guió original,…

Estudià a l’Acadèmia de Brera de Belles Arts de Milà S’inicià en la direcció artística i en el gènere documental, i a la dècada de 1960 començà a dirigir films de ficció, amb predomini del gènere d’intriga, acció i policíac sovint inspirats en la màfia, cosa que li comportà problemes amb la censura, com ara Il Rossetto 1960, Il giorno della civetta 1968, La moglie più bella 1970, Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica 1971, L'istruttoria è chiusa dimentichi 1972, Perché si uccide un magistrato 1975, Io ho paura 1977, L’avvertimento 1980, Pizza…

Fill de mare bretona i de pare algerià que mai no conegué, visqué la infantesa a Alsàcia i el 1959 retornà a París Influït per la chanson , el rock i el soul dels Estats Units, formà els seus propis grups, amb els quals tocà en locals diversos i enregistrà singles , sense gaire èxit Després del seu primer LP, Roman-photos 1977, el 1980 la cançó “Gaby oh Gaby” el projectà a la fama Consolidat com un dels valors del rock francès, els seus àlbums posteriors, influïts a partir dels anys noranta pels sons new-age , inclouen Pizza 1980, Play blessures 1983, amb Serge Gainsbourg , amb…

Reconegut com una de les joves estrelles del cinema nord-americà, ha interpretat, entre d’altres, Mystic Pizza 1988, de D Petrie, School Ties 1992, de R Mandel, Geronimo An American Legend 1993, de W Hill, Courage Under Fire 1996, d’E Zwick, i The Rainmaker 1997, de FF Coppola A Good Will Hunting 1997, de G Van Sant, participà també com a guionista, tasca per la qual guanyà un Oscar, compartit amb B Affleck També ha protagonitzat Saving Private Ryan 1998, de S Spielberg, Rounders 1998, de J Dahl, Dogma 1999, de K Smith, The talented Mr Ripley 1999, d’A Minghella, All the Pretty…

Filla dels directors d’una escola d’interpretació, als 17 anys s’installà a Nova York on poc després, i gràcies a l’ajuda del seu germà, el també actor Eric Roberts, començà a interpretar petits papers a la televisió i al cinema Entre aquests últims destaquen Blood Red 1987, de P Masterson, Mystic Pizza 1988, de D Petrie i Steel Magnolias 1989, de H Ross Pretty Woman 1990, de G Marshall la donà a conèixer internacionalment Des d’aleshores ha protagonitzat, entre d’altres, Sleepping With the Enemy 1991, de J Ruben, Hook 1991, de S Spielberg,  The Pelican Brief 1993, d’A Pakula, I…

Fins el 1920, que la competència de Hollywood es feu sentir a Europa, la cinematografia danesa fou, juntament amb la francesa i la sueca, una de les més importants del vell continent El seu capdavanter fou Ole Olsen, que el 1906 fundà la productora Nordisk Film Kompagni La característica principal d’aquesta breu i brillant carrera del cinema danès fou l’erotisme Els realitzadors danesos foren els primers a portar a la pantalla tota una sèrie de temes i de pràctiques amoroses que escandalitzaren els contemporanis crearen també la mítica figura de la ‘dona fatal’ vamp en la persona de l’…